Volem conèixer en profunditat cada iniciativa que mostrem al mapa de Pam a Pam.
Per fer-ho, les entrevistem amb un qüestionari de 15 criteris que analitzen la sostenibilitat i cura de l’equip o la comunitat, i el seu impacte social i ambiental.

Democràcia interna

Valorem que les iniciatives d’ESS prenguin mesures per promoure una participació activa i igualitària de totes les persones membres en la presa de decisions. Tenim en compte si s’han mirat les diferències de rang i de privilegi i com impacten la gestió col·lectiva.

Desenvolupament personal

Desenvolupament personal

Valorem que l’ESS contempli les necessitats generals de les persones que en formen part i intenti donar una resposta des de l’àmbit laboral, de participació i de les cures. Que es treballi per conciliar la vida personal amb la feina, que hi hagi corresponsabilitat i espai per a les emocions.

Perspectiva feminista

Perspectiva feminista

Valorem quines reflexions i pràctiques duen a terme les entitats d’ESS per a revertir les desigualtats del sistema heteropatriarcal: des de mesures externes com el llenguatge, fins a internes com la distribució de tasques de cura o de representació pública.

Condicions de treball

Condicions de treball

Considerem condicions laborals dignes aquells contractes que són estables, amb jornades laborals coherents amb el volum de tasques i que ofereixen un salari superior al recollit al conveni de referència. També tenim en compte les forquilles salarials dins una mateixa iniciativa.

Proveïdores

Proveïdores

Valorem la proximitat, el respecte als drets laborals (comerç i comercialització justa) i la no presència d’intermediaris en els proveïdors tant d’allò que comercialitza la iniciativa, com de tots aquells béns o serveis que necessita comprar o contractar per al seu funcionament.

Intercooperació

Intercooperació

Valorem que es prioritzi treballar amb altres iniciatives d’ESS, potenciant la construcció de mercat social: s’estableix un circuit econòmic i de satisfacció de necessitats on tots els àmbits (producció, distribució, consum, finançament) actuen sota principis compartits.

Llicències lliures i obertes

Llicències lliures i obertes

Considerem transformador i amb un impacte social positiu l’elaboració o ús de continguts sota llicències lliures i obertes. Ens referim al programari, coneixement i material gràfic, audiovisual o musical, però també a les llavors, els patrons, les receptes, etc.

Transparència

Transparència

Valorem que l’ESS trenqui amb l’opacitat del sistema capitalista, en el qual s’oculta informació sobre la procedència i procés de producció dels productes i/o serveis que s’ofereixen, així com dels comptes i del funcionament de la iniciativa.

Gestió financera

Gestió financera

Considerem imprescindible que les iniciatives de l’ESS no alimentin la banca capitalista convencional i les seves pràctiques, sinó que facin ús de finances ètiques. Incloem aquí l’intercanvi, els grups d’autofinançament, el micromecenatge, la moneda social, i les asseguradores ètiques.

Cohesió social

Cohesió social

L’ESS ha de ser un espai inclusiu, que superi les exclusions i discriminacions que es donen en el sistema capitalista per motius de raça, d’ètnia, de cultura, d’orientació afectivo-sexual, diversitat funcional, de gènere, etc. Ha de fer visibles les dinàmiques que les creen i alhora treballar per revertir-les.

Transformació social

Transformació social

Considerem que l’ESS ha de mantenir una mirada anticapitalista, tenint en compte i contribuint a erradicar les injustícies inherents al sistema capitalista. Sigui amb propostes constructives, amb incidència política o treballant de la mà de moviments socials.

Arrelament territorial

Arrelament territorial

Entenem l’arrelament territorial com l’adequació de les iniciatives a les realitats dels territoris i a la contribució que aquestes fan al seu entorn més proper. A cada iniciativa el concepte territori pot variar depenent de l’escala a què dona serveis.

Sostenibilitat ambiental

Sostenibilitat ambiental

El capitalisme aposta pel creixement il·limitat a costa de la destrucció del territori i el medi ambient. L’ESS ha d’incorporar la preocupació per minimitzar l’impacte ecològic que genera la seva activitat econòmica en la seva producció, comercialització i mobilitat.

Gestió de residus

Gestió de residus

Valorem que les iniciatives d’ESS han de tenir en compte la capacitat dels ecosistemes de regenerar i absorbir els recursos i residus que generen. Si no, estem contribuint a generar desequilibris greus als ecosistemes i, per tant, a la nostra capacitat present i futura de satisfer necessitats.

Consum energètic

Consum energètic

El creixement capitalista se sosté, principalment, en l’extracció i combustió de recursos fòssils. L’ESS ha de superar aquest model energètic i apostar per la reducció del consum energètic en la seva activitat, l’ús d’energies renovables i caminar cap a una sobirania energètica.

ALTRES VIES PER APARÈIXER A PAM A PAM

A banda de les iniciatives entrevistades amb els 15 criteris de l’ESS, també apareixen al mapa totes aquelles entitats que han passat l’auditoria del Balanç Social. Aquesta certificació es fa d’acord amb els criteris i pràctiques que defineixen l’economia solidària i és una eina de rendició de comptes i mesura d’impacte social, ambiental i de bon govern.

Balanç social