Amb l’objectiu de socialitzar bones pràctiques, al mes de juny i en el marc de l’Escola d’Estiu de la XES, la Comissió d’Economies Feministes de la XES, la xarxa local XES Mataró i Pam a Pam vam organitzar una trobada amb algunes iniciatives al Cafè de Mar de Mataró i De mica en mica, compartint experiències i mecanismes, construïm un nou imaginari col·lectiu que permet trencar la dicotomia entre públic i privat, entre productiu i reproductiu.

En els fonaments d’aquest nou imaginari col·lectiu que estem construint, es troben els ensenyaments de les Economies Feministes, un corrent de pensament que va néixer i creix en la interacció entre la teoria i la pràctica, entre l’acadèmia i les pràctiques transformadores dels moviments. Durant la primera part de la trobada a Mataró, Sandra Ezquerra ens va parlar de les bases teòriques de les Economies Feministes i de la crítica que plantegen enfront de la ciència econòmica hegemònica.

Les Economies Feministes

La Sandra ens va proposar acompanyar-la en un exercici d’arqueologia del pensament econòmic dominant. L’economia, que ha sigut una de les ciències socials més impermeables al feminisme, és una disciplina construïda sobre un coneixement suposadament objectiu i tècnic, però amaga una base profundament ideològica. Les Economies Feministes, amb autores com Silvia Federici i el seu Caliban i la bruixa, han treballat per denunciar aquesta base ideològica lligada al naixement de la societat industrial i el capitalisme modern. Mostren com, en aquest procés, es reestructuren tant la divisió entre treball productiu i reproductiu com la divisió sexual del treball. Amb el capitalisme es produeix una brutal separació entre producció i reproducció: la producció passa a ser fonamentalment masculina, i, a més, el treball productiu passa a ser l’únic valorat social i políticament. El treball anomenat productiu, masculí, ocupa l’espai públic, es considera mà d’obra i té el reconeixement i el salari. I entretant, el treball reproductiu, assignat a la dona a l’espai privat, es torna invisible i sense valor.

Una cèlebre cita d’Adam Smith, pare del liberalisme i precursor del neoliberalisme contemporani dominant a la Unió Europea, Estats Units i el FMI, ens dóna el millor exemple de com funciona aquesta invisibilització:

«No és per la benevolència del carnisser, del cerveser i del forner que podem comptar amb el nostre sopar, sinó pel seu propi interès».

Davant d’aquesta afirmació, Sandra es va preguntar:

“i qui li feia el sopar a Adam Smith?”.

I aprenem, divertides i sorpreses, que Adam Smith mai es va casar i va viure sempre amb la seva mare. Com diu Sandra amb un somriure: “era la benevolència de sa mare la que feia que pogués sopar”. El pare de l’economia moderna va poder desenvolupar la seva teoria mentre la seva mare feia totes les tasques necessàries (i invisibilitzades) per la seva supervivència. Des de la seva vessant més teòrica, les Economies Feministes treballen per treure a la llum aquesta invisibilització ideològica i qüestionar la suposada objectivitat del pensament econòmic capitalista. Com a conseqüència, proposen fer una esmena radical a la manera en què pensem l’economia: reivindicant que la reproducció és economia i valoritzant l’àmbit reproductiu. En definitiva, les Economies Feministes ens ensenyen que posar la vida i les cures al centre de l’economia és essencial per construir alternatives al capitalisme.

Ara bé, com traslladem aquests ensenyaments a la pràctica? Com posem la vida al centre en les nostres pràctiques quotidianes i en els nostres espais de treball? Quines pràctiques concretes podem adoptar per revaloritzar el treball reproductiu i les cures? Com aterrem aquestes reflexions i aprenentatges de les economies feministes en les organitzacions de l’ESS?

Col·lectiu Punt 6

Els ensenyaments de la pràctica feminista en l’arquitectura

Per pensar i aprendre juntes al voltant d’aquestes preguntes vam convidar a la sessió de l’Escola d’Estiu de Mataró a iniciatives que han mostrat bones pràctiques en el criteri de perspectiva feminista en ser entrevistades per Pam a Pam. Així, Ari, sòcia de LaCol, una cooperativa d’arquitectes del barri de Sants, realitzen des de pràctiques quotidianes com dinar plegades o organitzar sortides fora de l’àmbit laboral perquè les treballadores es puguin conèixer millor, fins a mesures més formals com atorgar dues setmanes extra de baixa per maternitat i paternitat o subvencionar les formacions de les persones treballadores. D’una manera més àmplia, intenten introduir la perspectiva feminista al seu sector, altament masculinitzat, reflexionant sobre les relacions entre arquitectura i dona i buscant i fent visibles referents i referències femenines. De fet, la mateixa aposta de LaCol per l’arquitectura participativa suposa una altra pràctica feminista, en tant que replantegen l’arquitectura posant les usuàries al centre; és a dir, tenint en compte la diversitat de maneres possibles de viure la vida i procurant que els espais s’adaptin i hi siguin flexibles. Però potser la pràctica més innovadora de LaCol des dels ensenyaments de les economies feministes és la manera en què registren les hores dedicades per les sòcies a la cooperativa, distingint i comptabilitzant tant les hores productives com les reproductives. Així es posen en valor les tasques reproductives i comunitàries que normalment queden invisibilitzades darrere del treball anomenat productiu. Aquestes inclouen tant les tasques de reproducció de la cooperativa com la feina comunitària destinada amb l’enxarxament amb el territori i l’ecosistema cooperatiu del barri.

Feminitzar sectors masculinitzats

A un sector afí també altament masculinitzat, el de la construcció, trobem l’exemple de La Paleta: és una cooperativa de treballadores de la construcció (formada exclusivament per dones) que, a més de feminitzar aquest sector, intenta introduir la cura als espais on treballen. Així, quan treballen en la realització de reformes en un habitatge, i entenent que s’està realitzant una invasió de l’espai privat de les clientes, es posen d’acord amb la família per tenir el mínim impacte possible (pel que fa als espais per on començar la reforma, procurant no treballar a tots els espais a l’hora…).

Fer de la cura un procés col·lectiu

A continuació, Eli i Isabel van parlar del treball fet per la Comissió Feminista de Coop57, creada el 2012 per a incorporar la mirada feminista de manera transversal a aquesta cooperativa de serveis financers. Durant aquest temps han aconseguit impulsar mesures concretes com estendre el permís de parentalitat un mes i mig més enllà del que estableix la legislació, augmentar la participació de dones en el consell rector i incloure al butlletí semestral de la cooperativa una secció titulada “Mirades feministes”. Ara bé, l’experiència més transformadora que han tingut a Coop57 va ser la cura cooperativa d’un nadó durant sis mesos: una de les treballadores va plantejar la possibilitat de portar la seva filla a l’oficina i això va acabar convertint-se en un procés col·lectiu de cura, on aquestes tasques es van repartir entre totes les treballadores. Aquesta és una pràctica de corresponsabilitat experimental i innovadora (que, a més, s’ha fet a una entitat financera) que qüestiona de manera directa la dicotomia entre producció i reproducció i, de fet, segons van exposar les companyes de Coop57, els va remoure i els ha ajudat a repensar moltes coses pel que fa a les cures i l’espai laboral.

Les cures al centre en el dia a dia

Per part de La Caníbal, llibreria cooperativa ubicada al barri de Camp d’en Grassot, Amanda i Clara compartiren com han aterrat al seu projecte un dels ensenyaments bàsics de les economies feministes: posar les cures al centre. Les sòcies conceben la Caníbal fonamentalment com un espai de cura. I això ho posen en pràctica tant en l’àmbit intern com cap al barri. Per una banda, entenen que la cura de les persones a càrrec de les treballadores s’ha de prioritzar per sobre de qualsevol altra consideració, i per això han establert horaris que prioritzen la conciliació. Per l’altra, tenen una cuina comunitària, un espai de criança, i mantenen la llibreria com un espai obert al públic i com un espai d’escolta activa per a les persones del barri.

La mirada feminista a dins i a fora

Per últim, vam aprendre amb Roser de les pràctiques feministes de Col·lectiu Punt 6. Punt 6 és un col·lectiu de sociòlogues, urbanistes i arquitectes que treballa per aplicar la mirada feminista a l’espai i trencar qualsevol discriminació —tant a l’espai urbà com a qualsevol altre espai, perquè, tal com va explicar Roser, l’espai ens condiciona per desenvolupar la nostra vida. Així, tracten d’aplicar la perspectiva feminista en tres àmbits. En primer lloc, en la seva activitat, en els serveis d’assessorament que ofereixen, on desenvolupen processos participatius i ho fan posant sempre la vida de les persones al centre: les companyes de Punt 6 defensen que tant l’entorn quotidià com l’espai públic han de respondre a la mobilitat de les cures. Aquesta mobilitat, majoritàriament feminitzada, és “poligonal” i diferent de la mobilitat productiva, més masculinitzada, que consisteix en el desplaçament de la llar a la feina. En l’àmbit intern, visibilitzen les tasques reproductives de la cooperativa: estan intentant comptabilitzar tant les hores productives com les reproductives, com LaCol, tot i que la Roser posa de manifest que és molt difícil comptabilitzar les hores reproductives. I també donen prioritat a les necessitats no estrictament laborals de les treballadores, flexibilitzant horaris i permetent el teletreball, entre altres. Finalment, experimenten amb la manera d’aplicar la mirada feminista en l’àmbit de la intercooperació: en les relacions amb altres entitats i projectes treballen els vincles i les relacions personals des de les cures i la cooperació.

Al debat posterior es van combinar, per una banda, l’alegria i l’admiració d’aprendre de les bones pràctiques existents i, d’altra banda, el reconeixement del llarg i difícil camí que queda per fer. Davant la pregunta de “com posem la vida al centre?” no hi ha fórmules màgiques ni una única resposta. És un camí que es fa moltes vegades amb petites pràctiques experimentals, fruit d’una reflexió profunda i adaptades a cada cas, que transformen els nostres espais quotidians i la nostra mirada i manera de pensar. Considerar el teu espai de treball i activitat econòmica un espai de cura pot semblar una pràctica trivial, però en realitat és revolucionària i transformadora des del punt de vista del pensament econòmic dominant. La suma d’aquestes petites pràctiques quotidianes encaminades a valoritzar la vida i les cures és el que constitueix l’aplicació de la mirada feminista a l’activitat econòmica.

L’autoria de l’article és col·lectiva, en tant que beu dels debats sorgits a la trobada sobre Economies Feministes de l’Escola d’Estiu de la XES, organitzada per Pam a Pam, la Comissió d’Economies Feministes de la XES i la Xarxa d’Economia Solidària de Mataró, on es van recollir les experiències citades i les reflexions de la Sandra Ezquerra, sociòloga i activista social.