Un any més… hem sobreviscut a la FESC! I ho hem fet felices de trobar-nos amb la comunitat, organitzant xerrades i activitats , fent crèixer el mapa i reafirmant que, quan ens organitzem, som més fortes. La Sara Mas us ho explica amb detall!
El cap de setmana del 26, 27 i 28 d’octubre, amb la comunitat de Pam a Pam, vam traslladar-nos al recinte de la Fàbrica Fabra i Coats per viure la VII Fira d’Economia Solidària de Catalunya. A la fira, vam poder participar d’un ampli programa de xerrades, explicar el projecte, enxarxar-nos amb altres companyes anticapitalistes i, sobretot, tenir l’oportunitat de conèixer i entrevistar noves propostes que lluiten per crear alternatives al capitalisme.
Claus per a la intercooperació
El divendres a la tarda, i abans de la sessió inaugural, vam participar de la sessió d’intercooperació, la qual havíem organitzat conjuntament amb la Comissió d’Intercooperació de la XES i Coòpolis. L’objectiu de la trobada era continuar la feina feta des de la comissió d’intercooperació de la XES per detectar quins elements ajuden a intercooperar i quins ho dificulten, així com impulsar que les prop de 40 persones assistents de diverses organitzacions poguessin trobar un espai on treballar de manera conjunta, debatre i conèixer-se.
Després d’una primera dinàmica de coneixença, les assistents van distribuir-se en quatre grups de treball i cada grup es va focalitzar en una situació habitual per a la intercooperació: intercooperació per crear un producte o servei, per visibilitzar un posicionament polític, per al desenvolupament i/o implementació d’un projecte amb l’Administració Pública o per fer sostenible el creixement d’un sector. Després d’un debat, cada grup va crear una petita peça teatral per representar-la a través d’una escena quotidiana a les nostres organitzacions. Un cop representades, en plenària, es van posar en comú les claus d’èxit i fracàs de les situacions representades, així com els possibles rols que es donen entre les persones i organitzacions que hi intervenen.
Seguim construint Mercat Social
Balanç Social i Pam a Pam, elaborem anualment l’Informe de l’estat del Mercat Social Català, en el que analitzem les dades recollides per ambdues eines en un exercici de 12 mesos. Com els darrers anys, el diumenge en vam fer la presentació pública a la FESC. La novetat va ser que, enguany, vam voler complementar aquesta xerrada amb les dades i les conclusions extretes dels diagnòstics territorials que des de Pam a Pam o Balanç Social hem realitzat al Camp de Tarragona, l’Alt Penedès, L’Hospitalet i Manlleu.
Pel que fa a Pam a Pam, destacar que un dels criteris que hem afegit al nou qüestionari és el que té una millor puntuació tant a nivell català, com a nivell local: l’arrelament territorial. Així doncs, aquesta és una de les essències de l’ESS i pot ser un pal de paller per a seguir creixent i enfortint-nos. La resta de criteris amb bon compliment també es repeteixen tant a nivell català com a nivell territorial, amb alguna excepció com és l’alta puntuació dels criteris del bloc d’impacte ambiental en el cas de l’Alt Penedès. Quant als criteris de menor compliment, també hi ha força coincidència a assenyalar les assignatures pendents de l’ESS: les llicències lliures, les finances transformadores i la perspectiva feminista. Una oportunitat per plantejar-nos com podem millorar en aquests aspectes com a moviment.
Ni més ni menys que… 20 iniciatives entrevistades
Al llarg de dissabte i diumenge ens vam dedicar a conèixer i entrevistar noves iniciatives, a explicar el projecte a les curioses i curiosos que s’apropaven al nostre espai i a fer difusió de les formacions i activitats. De mica en mica i sense pretendre-ho, el nostre espai també es va anar convertint en un lloc de cures improvitzat on aturar-se, descansar, jugar o prendre un refrigeri.
En total, vam poder entrevistar a 20 iniciatives que plantegen alternatives vinculades a múltiples sectors del mercat social com l’educació, l’habitatge, l’assessorament, l’alimentació, els subministraments o l’oci, entre molts d’altres. I ja podem dir que ja hem superat les més de 700 iniciatives mapades!
Com alternatives vinculades al sector de la cultura i l’educació, vam tenir l’oportunitat d’entrevistar a Reflexes, una cooperativa que treballa l’educació en el lleure; El fil d’Arianne, un projecte d’escola inclusiva on s’atenen les diferents necessitats educatives de cada infant; Make it! Education, una plataforma cooperativa creada per mestres que volen fer possible la transformació de l’educació i de l’aprenentatge des dels valors de l’ESS; El Catalejo, un projecte educatiu al voltant de la fotografia participativa, Hi Som, una associació de pares, mares i amics i amigues de persones amb diversitat funcional que ha creat l’empresa Xócala, de bombons i dolços de xocolata.
Al sector de l’habitatge i la gestió de l’entorn, vam descobrir alternatives com Cohousing, una cooperativa d’habitatge que permet dissenyar llars i entorns comunitaris eficients i sostenibles; l’Associació Ruderal per l’habitatge cooperatiu, que promou l’habitatge cooperatiu al barri de Vallcarca; En vall, una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús i de treball, que neix amb l’objectiu de revitalitzar el poble d’Envall, situat a la Vall Fosca (municipi de La Torre de Capdella), comarca del Pallars Jussà; Up energia, una iniciativa que recolecta residus de cafè per convertir-los en pellets de biomasa com a projecte d’inserció socio-laboral; En Clau, cooperativa de rehabilitació i reformes; i, la Pizzeria Sequoia, que forma part del projecte d’espai autogestionat i cooperatiu de vivenda Ecovila Sequoia.
També vam entrevistar projectes del sector tecnològic que defensen els procomuns digitals com FemProcomuns, cooperativa que vol contribuir a la consolidació d’un ecosistema del procomú des de Catalunya; i Ens toquen la fibra, una plataforma que lluita per garantir l’accés digne a Internet a la Ribera d’Ebre. Com alternatives del sector d’espais i xarxes, vam poder tenir l’oportunitat d’escoltar a Més amb menys, un projecte comunitari al barri de roquetes en torn a la costura; Molsa, una cooperativa de botigues que reivindica el comerç local i de proximitat; Sindillar, el primer sindicat independent de dones treballadores de la llar i la cura a l’estat espanyol; i, El Banc del temps del Moianès, iniciativa comunitària d’intercanvi. Per últim, vam entrevistar Selvàtica i Giraffa, dues botigues de roba a Barcelona i Iacta, una cooperativa que treballa el dret social des de la convicció feminista.
Per acabar, i sobretot, ens agradaria donar-vos les gràcies a totes les voluntàries que vàreu omplir l’espai de vida al llarg del cap de setmana. Un any més, la FESC ha estat un èxit i ens sentim molt satisfetes de participar de la construcció de les sobiranies que ens ofereix l’ESS i de reafirmar el poder que tenim per organitzar-nos.
Sara Mas
Podeu veure la resta de fotografies en aquest enllaç.