Els valors i pràctiques de l’economia solidària arriben,  de mica en mica, als espais de l’educació formal a través de centres d’ensenyament a Catalunya que estan fent una aposta per incorporar, en determinades assignatures, conceptes com el cooperativisme o l’impacte dels nostres hàbits de consum. L’aposta ferma per estendre i enfortir l’Economia Solidària ha de passar necessàriament perquè els centres d’ensenyament facin visible un nou model d’economia com a aposta de transformació, i que interpel·la, des de la quotidianitat, a professorat i alumnat com a agents de transformació de determinats models econòmics. El repte a llarg termini és que aquest enfocament no sigui una bombolla en determinades assignatures, sinó que es realitzi de manera transversal al llarg del currículum escolar.

L’aprenentatge servei és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte, en el qual les participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo i és una metodologia idònia per apropar l’ESS a les aules. El servei és un projecte comunitari que tria el mateix alumnat segons els seus interessos i que intenta donar resposta a una necessitat de l’entorn més immediat. Així, es poden realitzar projectes d’APS de recerca; de sensibilització, com la campanya de conscienciació contra les violències de gènere al barri de la Barceloneta de Barcelona impulsada per alumnat de l’INS Salvat Papasseit, conjuntament amb la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere de prevenció de violència de gènere, de mobilització social , com la recuperació del patrimoni cultural i mediambiental a través de la rehabilitació del Refugi del Xut a la Serra del Montroig (Lleida) que van realitzar joves de 14 a 18 anys o la visibilització de les alternatives comercials existents al barri de la Zona Franca  a través del mapeig d’iniciatives amb Pam a Pam per part d’estudiants d’ESO de l’INS Montjuïc.

Pel que fa als projectes d’APS per impulsar l’Economia Solidària i el consum responsable entre les persones adolescents, des de 2013, i sota la  finalitat d’introduir els valors del consum responsable i l’Economia Social i Solidària a les aules dels instituts SETEM realitza projectes d’aprenentatge servei, tant per sensibilitzar a la comunitat educativa com a l’alumnat. Durant la fase d’Aprenentatge, al llarg d’aquests anys s’ha  reflexionat sobre el procés de producció dels productes que consumim, parlant de l’alimentació, del tèxtil, de l’electrònica o dels bancs i treballant els criteris que promou l’Economia Social i Solidària, com ara la proximitat, el comerç just, la sostenibilitat ambiental, el gènere o la democràcia interna. Mitjançant dinàmiques participatives on l’alumnat és el protagonista, es fomenta que els i les joves passin per un procés reflexiu on es qüestionin el model de societat de consum en el que vivim, les històries que hi ha darrere cada producte que comprem i quines alternatives existeixen i tenim a l’abast per fer un consum més conscient, crític i transformador.

Enguany,  professorat de diversos instituts de Catalunya s’han format en el curs per a docents de SETEM per portar l’Economia Solidària a les aules dels seus instituts, a través d’assignatures d’Economia, Biologia, Emprenedoria, Tecnologia, Educació i valors, ciències socials i tutoria, tot i que idealment s’hauria de treballar de manera transversal al llarg del currículum escolar.  Us compartim les seves experiències de com han aplicat algunes dinàmiques  per portar l’Economia Solidària a les aules, amb l’esperit que puguin ser replicables en altres centres o projectes educatius tant formals com no formals d’arreu del territori.

És especialment interessant aprofundir a l’aula en alguns dels principals criteris de l’economia solidària, com l’aplicació de la democràcia interna i la perspectiva feminista a les organitzacions, doncs permet reflexionar sobre els rols de poder o les dinàmiques en la presa de decisions que també es donen en una classe. A l’Institut Francesc Ferrer i Guàrdia de Sant Joan Despí, des de la tutoria de segon d’ESO, a través de dues dinàmiques, es va reflexionar sobre les pròpies actituds en la presa de decisions, les relacions entre alumnes, el respecte i les dinàmiques de lideratge.

A l’Institut Cardenal Spínola,  l’alumnat de quart d’ESO, a través de l’assignatura d’Economia va apropar-se a la realitat del cooperativisme com a forma d’empresa, així com el paper  quetenen i han tingut a Catalunya. Primerament, l’alumnat va descriure els valors humans amb què s’identificava i els va relacionar amb les botigues i marques que fan servir en el seu dia a dia i en les pràctiques de moltes empreses. Després va venir l’explicació de les cooperatives i com es diferencien de les altres formes jurídiques que s’havíem estudiat anteriorment. En parlar dels principis i pràctiques de les cooperatives dels alumnes van poder fer la connexió amb les primeres dues activitats. L’última activitat i el servei es va centrar en la història de les cooperatives a Catalunya, on l’alumnat va haver d’investigar una cooperativa del seu entorn per compartir amb la classe.

A més d’aprofundir en les alternatives de l’ESS, és interessant aprofundir també en les causes estructurals de les desigualtats en les relacions Nord global – Sud global que són inherents en el sistema capitalista. A l’Institut Santa Maria dels Apòstols de Barcelona, a través d’una dinàmica vivencial on l’alumnat, organitzat en diversos grups, havia de competir per una sèrie de recursos (papers, tisores, taules, cadires…), en el procés de reflexió final van emergir reflexions sobre la caritat exercida pels països del Nord global cap al Sud global o conceptes com el privilegi, la igualtat, el comerç just, l’espoli….

A l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona, l’alumnat de 3r ESO va optar per fer un projecte de servei de sensibilització per a les classes de 1r d’ESO del mateix institut sobre les 4 Regles del ciutadà: reduir, rebutjar, reutilitzar i reciclar, a través de diverses accions de formació.

Per últim, l’institut Cardenal Spínola del Prat del Llobregat ha fet una reflexió  al voltant dels entrebancs per crear una optativa d’Economia Solidària al centre i que és extrapolable a les dificultats amb què es troben altres instituts de Catalunya: tot i la voluntat de l’equip docent per tirar-ho endavant, entre els principals entrebancs es troben: la dificultat de modificar les programacions o encabir noves activitats en l’any en curs, així com d’aplicar canvis per al curs vinent donada la rotació del professorat.

Curs per a docents l’APS de l’Economia Solidària de SETEM