Com moltes de vosaltres ja sabreu, Pam a Pam utilitza 15 criteris com a eina per valorar si les iniciatives entren o no dins l’economia social i solidària (ESS a partir d’ara). D’aquests 15, el gran incomprès i menys tingut en compte és, irònicament, el darrer de la llista. El criteri 15 demana a les iniciatives (dit resumidament) quina és la seva implicació en l’ús, la creació i la promoció de productes culturals sota llicències lliures. Això inclou, principalment, programari, textos, imatges, sons i productes audiovisuals.

Les llicències lliures, en contrast a les privatives, promouen la lliure distribució i, en alguns casos, modificació i explotació del producte. Són, per tant, una eina que elimina l’especulació sobre aquests productes i permeten que el coneixement i la cultura circulin sense restriccions, arribin a més gent, i s’enriqueixin en base a l’ús i les modificacions que el col·lectiu de la societat vagi fent. Ja ho diuen, la cultura, si no es comparteix, mor.

Alguns exemples de productes sota aquestes llicències són:

• OpenStreetMap (en contraposició a la versió privativa Google Maps. És el que utilitzem a Pam a Pam)

• LibreOffice (en contraposició a la versió privativa Microsoft Office)

• Mozilla Firefox

• Reproductor multimedia VLC

• Gimp (en contraposició a la versió privativa Adobe Photoshop)

• […]

I en l’àmbit no informàtic, podeu trobar llibreries de productes sota llicències Creative Commons a aquests llocs:

• Flickr (galeria de fotos amb gran fama mundial. Té un apartat per cercar sota CC)

• Llistat de portals amb música lliure (entre ells hi ha Bandcamp, Souncloud, etc.)

• Vimeo (Portal de vídeos de creació original, també té un apartat per cercar sota CC)

La majoria de persones que s’havien encarat, en algun moment o altre, a aquest criteri, coincidien en que era difícil d’entendre, segurament per la desconeixença generalitzada sobre el tema i la complexitat del mateix. Per això, la comissió web del mapa (estrenada fa uns mesos i farcida de gent motivada i activa) i alguna que altra xinxeta motivada vam demanar a les companyes del Teb si ens podien preparar una formació respecte al tema. Al Teb fa molts anys que treballen per a la inclusió social al Raval mitjançant les TIC, i són un referent en aquest tema al Pam a Pam, per això els vam demanar consell. Per això i perquè creiem en la construcció col·lectiva a partir de relacions horitzontals i bidireccionals, clar.

La Núria ens va acollir amb una taula plena de post-its de colors i molta informació per explicar. Ens va fer cinc cèntims teòrics sobre l’ampli i complex món dels drets d’autoria i les llicències: que la llicència GPL és la més utilitzada per al programari lliure, que el Creative Commons s’aplica més a continguts (textos, imatges, etc.), que el copyleft és una expressió ideològica sense aplicació pràctica o legal o que el domini públic és la absència de propietat (seria com el procomú que tan defensem a l’ESS). La vam escoltar, vam debatre, vam pensar, escriure, comparar i, així, vam anar entenent millor el contingut del criteri per tal d’estructurar-lo de forma més entenedora per al públic general.

Ara la comissió web està acabant d’arrodonir la redacció del nou criteri 15 per a treure’l del forn! Segurament és per això que ens agrada tant autoanomenar-nos mapa col·laboratiu, perquè creiem que la transformació, les adaptacions i les millores són un factor clau per seguir construint l’ESS i perquè, pensem, la millor forma de fer-ho és entre les iniciatives, les voluntàries, i totes les persones implicades a la comunitat Pam a Pam.

Per cert, si a la vostra iniciativa necessiteu millorar en el compliment d’aquest criteri, us oferim una nova ocasió per posar-vos les piles. Els propers 22 i 23 d’octubre en el marc de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, que es farà al Recinte Fabra i Coats de Barcelona, SETEM Catalunya organitzem la TecnoFESC, un espai en el que assessorarem a persones, entitats i empreses sobre les diferents alternatives que tenim per satisfer les nostres necessitats tecnològiques i informàtiques, sense haver de pagar els peatges de la societat de consum, el control monopolístic i reduint al màxim possible les injustícies que la tecnologia provoca a les treballadores de països empobrits. A la web de SETEM en trobareu la informació completa.

Seguim col·laborant, seguim construint 🙂