Quan l’ESS puja a l’escenari la Fabra i Coats tremola Per a la revista musical ‘PamDeLux’ i ‘EndePam’, crònica de Saveria Bionda

Tal com palesà la Comissió d’Economies Feministes de la XES (We can do it!), el repertori recollia 80 dels principals «One hits wonders» o temassus del capitalisme heteropatriarcal «mainstreaming» dels darrers 40 anys, amb predomini dels 80’s, 90’s i 2000’s, tant a l’univers a escollir com en els tems escollits per les intrèpides veus. Com bé saben les lectores habitual de «PamDeLux» i d’«EndePam», aquesta cronista no és partidària de les llistes (40’s, Billboard, Top of the Pops, etc). No obstant en aquesta ocasió és necessari reconèixer unes set categories seguint els principis cooperatius:

a) la valentia: de les intèrprets d’Eva Maria (Formula V) que trencaren el gel, amb una Elba Mansilla entregada, quan just abans la banda Karao Què? havia fet re-aparèixer Belushi i Ackroid amb Everybody needs somebody. Per tant hi va haver festa perquè unes valentes obriren la via de pujada a l’escenari. Principi cooperatiu d’Adhesió voluntària.

b) la gosadia, del Carles de la Col, que superà la mateixa Lady Gaga amb el seu Bad Romance, amb redimensionament aqrquitectònic de la cançó, un anglès de la costa Est i una interpretació gestual felina que la Gaga a partir d’ara semblarà una Marta Sánchez d’Ole y Ole qualsevol. Principi cooperatiu d’Autonomia i independència.

c) la superació, de les dissenyadores de Wopala, que amb una interpretació inicial d’un brou no prou calent de Camins de Sopa de Cabra, assoliren un gran rumbeo chipiron (amb Chipirón de Bongo Botrako) . Així, perquè hi havia més cançons, que sinó la festa hagués durat fins que surti el sol (com tots els dies que diu la cançó), ja que entre interpretació i arranjaments GUEROPA GUEROPA de la banda, convertiren el públic en la major olla o pogo de la nit. Principi cooperatiu
d’Interès per la comunitat.

d) l’elegància popera d’«One hit wonder» educatiu. La comissió de comunicació de la XES, les molt efectives i elegants veus de la Carla, Anna i Carme, el cors continguts als baixos d’en Suso, i un calb desafinant, reinterpretaren, amb missatge, Video Kill the Radio Star de The Buggles; així, amb un missatge irònic sobre la seva tasca, alertaren de que «El twitejar matarà el conversar» i deixaren, per la història del pop, perles del tipus «Aua Aua/ Agafa el boli/ Aua Aua/ Fem que parlar moli». Amb aquesta lletra espectacular aconseguiren trasnportar el pública ales pistes de ball dels 80’s, a aquelles discoteques que algunes enyorem i d’altres voldrien haver pogut viure i veure. Principi cooperatiu d’Educació, formació i informació.

e) el moment cooperatiu. A partir d’un temassu de Los Rodriguez (Mucho mejor -HACE CALOR-) la Comissió d’Economies Feministes de la XES, convidà a pensar sobre el repertori heteropatriarcal i per superar-ho (mucho mejor) es feu molta calor compartint l’escenari la majoria de les presents, sense saltar gaire (Salta un altre temassu que queda inèdit, a la nit, sense Tequila). Principi cooperatiu d’Intercooperació.

f) la diversió, per sobre de tot. En aquesta categoria cal posar de manifest els grups de persones (Etceters i etc, etc 🙂 ) que amb ànims de divertir, a dalt i baix de l’escenari, entomaren el repte de cantar i escenificar, En el sur de la Carrá, Un beso y una flor de Nino Bravo, Mala vida de Mano Negra, Amante Bandido del Bosé, Bailando d’Alaska, La Flaca de Jarabe de Palo, La vida es un carnaval de la Cruz, i d’altres que aquesta cronista es va perdre pels efectes del cubata, prepara’t pel
Mario (cola frixen amb ron guerrillero). Principi cooperatiu de Gestió democràtica.

g) la revelació, un dels «highlights» o «hot spot» del Festival. Des de la ben intenció voluntat (i en part amb l’encàrrec de l’ «organització» debutà la Xavi(teen) & The AE’s Direction Band. El seu tema, una adaptació al català del Born in the U.S.A de Bruce Springsteen, estava preparada per l’ocasió, els 5 anys de la FESC i per la XES, està colapsant les xarxes socials de l’univers xescoter. Amb una tornada efectiva i efectista (Forn d’idees és la XES, forn de canvis és la XES) i amb unes estrofes interpretades irregularment, pels alts i baixos de la lletra i una banda poc acoplada incialment, el tema acabà esclatant i encenent la pista, amb un públic entregat a pista. El momentum, en el reprise «one more time»> amb el Born in the U.S.A cantat a tot drap, arribà al final quan un membre de la banda, empenyé el vocalista per tal que els fanboys entregats l’acollissin en cooperació público-comunitària. No obstant el vocalista estava tancant a lo «boss time» i mostrant la gorra vermella de la working class. Principi cooperatiu de Participació econòmica.

Finalment el «Festival» FESC 2016 All Star Karaoke romandrà sempre en els annals de la història de la FESC i la XES, i en els de l’escena musical barcelonina, podent-se parlar d’un abans i un després. El temps AK (abans Karaoke) i DK (després Karaoke). Des d’aquestes pàgines i lletres, aquesta modesta cronista, vol fer una crida al sector cultural de la XES (XAREC, Koitton Cluc, entre d’altres), junt altres espais i xarxes de base, per tal que programin sessions terapèutiques, on les persones i projectes d’ESS puguin treure l’artista que porten a dins. I mitjançant la música, i articulant un relat i un discurs divertit, empàtic, lúdic i intens, permeti extendre la comprensió de
l’ESS per part de la major part de la ciutadania (el 99% que ha de cooperar, enfornt l’1% competidor). Es necessiten més cançons com Coopera d’Orxata, i més All Star Karaoke abans de la FESC 2017. A cantar i a ballar, amb-des de-per l’ESS!