D’ençà que vàrem començar la investigació, som partícips d’un debat sobre la crisi de les cooperatives i grups de consum. La conversa té algunes derivades interessants: l’aparició d’alternatives comercials que aprofiten la tasca de sensibilització realitzada durant anys, la pèrdua de membres, els extraordinaris nivells de rotació, el baix nivell de compromís polític… D’altra banda, les productores també es fan ressò de les seves inquietuds: les variacions constants en la comanda, l’impacte del període estiuenc, la dificultat i el cost de gestionar tants col·lectius i tan reduïts.
A la passada Fira de l’Economia Solidària de Catalunya s’esperava, amb expectació, el seguiment del projecte que està realitzant actualment l’Aresta sobre l’escalabilitat. Aquest estudi, que té per títol ‘El canvi d’escala, un revulsiu per la sostenibilitat del cooperativisme agroecològic?’, ha d’ajudar a respondre als dubtes sobre la continuïtat de l’autogestió agroecològica després d’anys d’activisme i determinar-ne la seva forma. L’aproximació holística i etnogràfica a l’objecte d’investigació, amb entrevistes semi-estructurades que permeten una anàlisi qualitativa, es realitza a persones consumidores de cooperatives però també a productores. Aquesta aproximació, que se suma a les investigacions prèvies de l’Aresta, dóna especial valor a aquest estudi que conclourà en els propers mesos.
Com ja apuntàvem a l’inici, hi ha elements que articulen un debat viu sobre el fet de ser cooperativista en l’àmbit agroalimentari i que, en gran part, respon a la voluntat d’incidir políticament. L’apropiació del llenguatge, l’alta rotació, la reducció de les llistes d’espera, la precarietat laboral de les productores, la inestabilitat dels espais de reflexió (s’exemplifica amb La Repera) i la poca presència a la Xarxa d’Economia Social (XES) esdevenen ítems que alerten el sector. De fet, a la Repereta realitzada al setembre de l’any 2015, ja es reflexionava sobre aquests aspectes a partir de la pregunta: ‘Grups de consum agroecològic; crisi?’.
Certament, la caracterització dels grups i cooperatives és diversa: en relació a la mida, al format organitzatiu (amb persones alliberades o no) i al compromís polític del col·lectiu. De totes maneres, la majoria dels cent cinquanta grups són urbans (un terç d’ells a la ciutat de Barcelona), tenen entre 15 i 30 Unitats Familiars (amb una mitjana de tres persones), són autogestionats (sense persones alliberades), sense articulació formal amb les productores i preferint un model de creixement basat en la rèplica de grups que el creixement dels mateixos.
Per a les productores, aquest model de funcionament —basat en la distribució a moltes petites organitzacions, distribuïdes territorialment i amb volums de compra baixos— en fan difícil la sostenibilitat, si aquesta depèn exclusivament de les cooperatives i grups de consum agroalimentari.
Les dades que apunta l’estudi de l’Aresta conflueixen a assenyalar que els grups de consumidors més grans tenen una oferta més àmplia de productes i, en la seva articulació, hi participen més distribuïdores. Aquesta observació es veu reforçada per la investigació que estem realitzant dels grups de la ciutat de Barcelona, on les dades mostren que els grups amb persones alliberades tenen un nivell més elevat d’intercooperació (relacionant-se més intensament amb altres estructures de l’Economia Social i Solidària), aconseguint un impacte de mercat més elevat.
Per comprendre aquesta transformació que requereix el sector, l’estudi de l’Aresta és especialment rellevant ja que, com anticipaven, situa una part important de l’atenció a entendre com el model de consum agroalimentari autogestionat actual impacta en l’activitat de les productores. En aquest sentit, la precarietat de les productores és assumida per elles mateixes. La dificultat per a comptabilitzar l’activitat com a productores i la resta de facetes de la vida personal és enorme, especialment en períodes de criança. Així mateix, gran part del volum de feina és invisible (amb moltes tasques associades: difusió, contacte amb altres productores, reunions amb els grups…), com també ho és el foment d’un tipus determinat de producció (com la recuperació de varietats locals). En definitiva, sovint acaba dificultant fer comprensible el cost dels productes comercialitzats.
Si la identificació de les debilitats és un fet, també ho són les fortaleses del moviment. La consciència de que és possible una transformació social des de l’agroecologia, un llarg camí d’aprenentatge i una aposta evident d’alguns equips de Govern per a generar una alternativa d’alt impacte són alguns dels valors sobre els quals és viable pensar en una revisió del moviment agroecològic cooperatiu a Catalunya. Malgrat l’enorme pressió del mercat capitalista, que és capaç de construir ràpidament variants comercials amb formes aparentment socials, aquesta base que té el moviment es pot veure reforçada per la recuperació d’una producció agroecològica més urbana i lligada a la possibilitat de convertir-se en model d’ocupació laboral.
En aquest context d’apropiació capitalista d’un discurs i d’uns valors, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) també han estat adoptades per construir instruments amb un llenguatge promogut pel moviment agroecològic. Així, s’han referenciat i utilitzat les TIC com una eina útil per desintermediar entre productores i consumidores o per la possibilitat de tenir a l’abast productes ecològics, però deslligats dels valors de justícia social que hi ha darrera del fet cooperativista. En aquest sentit, l’aproximació que ens ofereix el cooperativisme de plataforma, vinculant les possibilitats de les TIC i el coneixement i la pràctica del cooperativisme, sembla un aspecte rellevant a l’hora de pensar en l’escalabilitat dels grups de consum agroalimentari i de tot el sector. D’altra banda, no és menys rellevant que el cooperativisme de plataforma es construeixi en base al programari obert que en permeti també una expansió democràtica.
En definitiva, si fem una mirada holística al tema, tenim elements per intuir que l’escalabilitat del moviment agroecològic, amb un arrelament eminentment activista, pot transformar-se en un agent d’impacte de mercat social més ampli.