Si bé fa anys que des del moviment de la sobirania alimentària s’aborda la necessitat d’impulsar centrals de compra que garanteixin una demanda estable per a les productores, així com millorar l’accés de la ciutadania als productes alimentaris de proximitat, agroecològics i de comerç just, la darrera guspira del debat la va encendre el dimecres 14 de març la projecció del documental Food Coop, a la qual hi van assistir unes 120 persones, i el col·loqui amb Tom Boothe i Hernán Mazzeo (membres de l’equip de producció). Food Coop mostra el funcionament de Park Slope Food Coop, un supermercat cooperatiu al barri de Brooklyn que va néixer en 1973 amb un esperit declaradament anticapitalista. Quatre dècades després, la cooperativa compta amb 17.000 sòcies, que han de treballar 2:45 hores cada mes per tal de ser membres i tenen accés a la presa de decisions. Aquest èxit és especialment admirable pel context on s’ha desenvolupat: el centre del capitalisme global, Nova York, d’on ningú espera rebre exemples de cooperació i democràcia econòmica. Boothe ho va exposar entre rialles: és un model que ens arriba de «Satan». Després de la projecció van exposar la seva experiència al rodatge i com a membres de La Louve, un supermercat cooperatiu creat en 2016 a París seguint el model de Park Slope Food Coop. Tots dos van assenyalar alguns dels reptes o contradiccions d’aquest canvi d’escala del consum cooperatiu agroecològic. Aquests inclouen la necessitat de treballar amb intermediaris o majoristes, per raons tant logístiques com ecològiques; i també la conveniència de tenir un ventall de productes ampli i no sols ecològic, per tal de respondre a la diversitat del territori i evitar l’exclusió de cap sector de la població. Aquestes són algunes de les preguntes inicials que s’hauran de plantejar des de la perspectiva de la sobirania alimentària al projecte de crear un supermercat cooperatiu a Barcelona.

Cooperativa La Louve, a IÎle de France

D’una banda, l’expansió i el creixement dels grups de consum autogestionats a la ciutat sembla haver-se estancat, de l’altra, tot i haver proliferat en determinats barris no ho ha fet de la mateixa manera en els barris de renda més baixa. Aquest fet, posa damunt la taula possibles barreres per arribar a noves consumidores, com poden ser els horaris restringits, la implicació, el preu o la manca d’una gamma de productes àmplia, com apuntava la Gemma Flores-Pons a partir dels estudis realitzats per L’Aresta. Quins dispositius es poden crear per organitzar la logística d’un supermercat cooperatiu? Javier Guzman, de Justícia Alimentària, proposava emmirallar-se en centrals de compra com l’experiència de Food Hub a Vancouver. Quin paper hi han de jugar les polítiques públiques alimentàries per enfortir i millorar les dimensions verticals de la cadena (producció,  transformació, emmagatzematge, distribució, transport, consum, prevenció i gestió de residus)? De quina manera el model de Mercabarna condiciona el camp català?

En Valero Casasnovas, un dels socis impulsors de la Cooperativa Landare, amb 2000 sòcies a Pamplona, proposava el model del supermercat cooperatiu com una eina de les consumidores per influir per un determinat model de consum i adaptar-se als canvis del sector alimentari: “les cooperatives ja no competeixen amb botigues, sinó amb les grans marques, que ja estan començant a comprar productes ecològics de marques locals. En el moment que les grans marques ja estan col·locant aquests productes al supermercat, com ens fem lloc?” En la línia de Food Coop Park Slope a Brooklyn, defensava la prioritat d’arribar al màxim de consumidores possibles, si bé implica flexibilitzar criteris de proximitat, transparència o traçabilitat. Un debat controvertit. És possible augmentar l’escala sense perdre pel camí els valors de l’Economia Social i Solidària?

Trobada a Barcelona per crear un supermercat cooperatiu

La tarda del dijous 15 de març, una nova trobada sota el lema “Un supermercat cooperatiu a Barcelona? Fem-lo realitat” va aplegar 250 persones interessades a començar a perfilar un imaginari comú. Durant la jornada, es va expressar la importància de garantir el dret a una alimentació saludable i es va plantejar la voluntat de construir alternatives de consum més justes i compromeses amb la comunitat. A partir de petites comissions informals (governança, viabilitat econòmica, criteris de compra, tecnologia…), les participants varen poder fer propostes i opinar sobre quins criteris caldria tenir en compte a l’hora d’escollir proveïdors, com organitzar la comunicació de la iniciativa o com garantir la seva sostenibilitat econòmica. De cada una de les comissions, se’n designaren dues persones de referència, les quals es van integrar al grup impulsor de l’estratègia per contribuir a fer realitat la iniciativa.

Víctor Giménez, Sara Mas i Laura Solé

Comissió de Comunicació de Pam a Pam

———

Enllaços d’interès:

Jornades «Fins on pot arribar el cooperativisme alimentari?»

Food Coop Barcelona. Posem en marxa un supermercat cooperatiu.

El sostre dels grups de consum agroecològic. Ruben Suriñach. Revista Opcions

Hi ha lloc pel petit comerç en la sobirania alimentària? Daniel López. Revista Sobirania alimentària

Mercabarna, una empresa pública desconeguda: més agronegoci, menys sobirania alimentària. Sentit Crític