En el marc de la FESC 2016 vam poder gaudir de les xerrades sobre experiències internacionals de cooperativisme d’habitatge, organitzades per La Borda. Pam a Pam va voler parlar amb els ponents per poder conéixer una mica més a fons com funciona el cooperativisme als seus països. Aquí us deixem la xerrada que la nostra xinxeta Alba Hierro va tenir amb el Pablo Caballero, d’Uruguai.
Seguint la línia sobre cooperativisme d’habitatge encetada en l’article anterior, on parlàvem sobre el model danès, aquest cop creuem l’Atlàntic i parlem de com s’organitza el moviment a Uruguai. A diferència de l’article anterior, on Henrik apuntava que a Dinamarca s’havia mercantilitzat l’habitatge gestionat per les cooperatives i apuntava a la manca d’una federació de segon nivell que les aglutinés i en defensés els interessos com una de les possibles causes, a Uruguai sí que trobem una federació forta que representa un gran nombre de cooperatives i que treballa en incidència política per promoure-les i organitzar als i les cooperativistes.
Les primeres cooperatives d’habitatge d’ajuda mútua van aparèixer el 1966 per organitzar la demanda d’accés a l’habitatge. Quatre anys més tard, el 1970, van fundar la Federación Uruguaya de Cooperativas de Vivienda de Ayuda Mutua (FUCVAM). És aquesta federació la que durant els últims 50 anys ha estat darrere del moviment cooperativista d’habitatge i ha pressionat per tal d’aconseguir que el govern faciliti la creació i construcció d’habitatges cooperatius.
A Uruguai, el govern facilita crèdits tous al 2% per valor del 85% de la construcció d’habitatges cooperatius, el 15% restant es pot posar amb estalvis previs o bé amb treball de construcció executat pels i les mateixes cooperativistes, que és el que fan les cooperatives d’ajuda mútua que formen part de FUCVAM. D’aquesta manera, les persones amb pocs recursos econòmics poden accedir fàcilment a un habitatge.
En el marc de la FESC 2016, el cooperativista i Secretari general de FUCVAM, Pablo Caballero, va venir a explicar-nos el model de cooperativisme d’habitatge amb què treballen a Uruguai i en vam poder parlar amb ell.
Quantes cooperatives integren FUCVAM actualment?
Hi ha un total de 609 cooperatives: més de 450 habitades, 35 en obres i 114 grups formats esperant poder accedir a un solar. Totes formen part de la mateixa federació.
Existeixen cooperatives d’habitatge a Uruguai que no estiguin afiliades a FUCVAM?
Sí, les cooperatives tenen un marc legal establert. L’afiliació a FUCVAM és una decisió de caràcter polític gremial.
I quina diferència marca afiliar-se a FUCVAM?
La que et dóna qualsevol sindicat. Pots lluitar sol o pots lluitar conjuntament amb altres cooperatives. FUCVAM, com a federació, defensa el cooperativisme d’habitatge i vetlla perquè no es perdin els principis que el regeixen. Una de les nostres eines clau són les escoles de formació. Qualsevol cooperativa nova que es va afiliant a FUCVAM immediatament ha de fer un curs de formació sobre la base del nostre model.
Hi ha alguna base legal o precepte que hagi de seguir una cooperativa que formi part de FUCVAM?
Existeix un marc legal a Uruguai que regeix les cooperatives d’habitatge. Per exemple, no es pot especular amb el preu del capital social d’entrada a la cooperativa.
Com es treballa des de FUCVAM per tal d’assegurar que aquesta llei segueixi vigent?
En primer lloc, aquesta llei existeix gràcies a què, en el seu moment, la FUCVAM va fer incidència política per definir com havien de ser les lleis que regulen les cooperatives. FUCVAM és un actor polític important a Uruguai, així que si un govern vol canviar alguna llei sense consensuar-ho amb nosaltres, es trobarà un problema. D’altra banda, si algun govern aprovés una llei així, que anés contra els nostres principis, segurament respondríem amb una decisió gremial que diria “no, per molt que la llei digui que es pot apujar el preu del capital social, a les cooperatives que integren la FUCVAM no ho permetrem”.
A més a més de formar en models assemblearis per a la presa de decisions, feu formacions en models de convivència?
Sí, hi ha una sèrie de tallers sobre participació i convivència i rols que impartim a l’escola de formació i això ajuda una mica però, en realitat, el vertader taller és la vida, la coexistència del grup. No ho treus d’un llibre sinó de la pràctica.
Cada cooperativa pot establir diferents models de convivència?
Sí clar, una cooperativa que tingui clar que l’assemblea és el màxim òrgan, portarà qualsevol problema social a l’assemblea. Una altra cooperativa que, en aquell moment, no tingui una dinàmica tan alta de participació segurament resoldrà un problema similar de diferent forma. Depèn de com estigui de sa el grup en la seva conformació social. La federació intenta que tots els grups tinguin una assemblea activa, però en realitat és el mateix grup el que acaba decidint.
Com estan distribuïdes les cooperatives geogràficament?
Hi ha unes 40 cooperatives a la capital i la resta dispersades entre 3 o 4 departaments.
Com es coordinen?
Totes les cooperatives de FUCVAM participen d’un plenari de cooperatives que es reuneix tots els dilluns a cada departament, en el qual es bolquen experiències i es discuteix. També hi participen membres de la coordinació nacional, i allà es van transmetent experiències, formes d’encarar problemes… O, per exemple, es fa un reclam: “han trucat de Paysandú que tenen problemes amb l’arribada dels fons de l’estat per a seguir amb l’obra”. Llavors la direcció nacional intercedeix amb el ministeri perquè ho solucioni.
Es donen suport mutu entre cooperatives?
Tenim una cosa que es diu jornada solidària que es va inventar un cap d’obra als anys 70 quan, per inclemències meteorològiques, la construcció d’una de les primeres cooperatives, estava força endarrerida. Va plantejar organitzar una jornada on membres de diverses cooperatives acudissin a donar un cop de mà en la construcció. I això s’ha establert com un mètode de treball que ha anat prenent forma amb els anys. El 24 de maig és l’aniversari de la federació i es celebra simultàniament a 2 llocs del país, en algunes de les cooperatives en construcció, es fa una jornada solidària que compta amb la participació dels i les cooperativistes i acaba amb un acte de carrer.
Com es formen els grups humans que acaben integrant les diferents cooperatives?
La cooperativa com a forma jurídica existeix per llei. Els grups de persones es formen de manera natural. A la teva feina algú diu: “ostres, inverteixo la meitat del meu salari per pagar el lloguer” i un altre: “a mi em passa el mateix… Che, fem una cooperativa?”, s’ajunten amb més gent i formen una cooperativa. El tema és que, com que la FUCVAM té cert prestigi a escala nacional, els companys i companyes que es formen en cooperativisme d’habitatge de seguida busquen el paraigua de la federació. Vénen a trucar-nos a la porta, no hem de fer campanyes d’afiliació o màrqueting.
Com es fa la transmissió generacional dels valors cooperatius?
Avui, a 2016, et puc dir que ja estem treballant de forma conscient i organitzada per a formar a les noves generacions. Això que avui és una decisió conscient és producte de 46 anys de pràctica inconscient. En realitat el moviment sempre s’havia preocupat per la qüestió de la renovació generacional però no d’una forma organitzada, si no que cada cooperativa ho feia pel seu compte. La federació ha tardat una mica, bastant de fet, a posar el tema de la formació dels i les joves en cooperativisme sobre la taula perquè ja se n’encarregaven les mateixes cooperatives.
Tu, per exemple, ets segona generació…
Jo, sent fill de cooperativistes, anava a les assemblees perquè sí. Les assemblees eren obertes, és el teu barri, t’interessa i et deixen entrar. I una vegada ets dintre, et comencen a deixar parlar i arriba un moment que diuen “aquest pibe que parla tant que vingui a treballar amb nosaltres” i així t’acabes posant a la junta directiva. El tema és el veïnat, el fet és que molts cops t’hi poses per solidaritat perquè penses “pobre, aquest home que fa mil anys que fa aquesta tasca, potser li podria donar un cop de mà” i així és com t’apuntes al consell directiu o a una comissió.
Quin tipus d’habitatge construïu? Pisos? Cases?
Hi ha de tot, jo visc en una comunitat de 35 famílies que són cases. El percentatge és 20% edificis i la resta comunitats de cases dúplex o, com a màxim, de 3 plantes.
Què passa quan algú abandona una cooperativa?
Si es mor, els fills i filles tenen dret a herència. Si té 3 fills o filles, han de decidir entre ells o elles qui necessita l’habitatge i se n’hi anirà a viure i els i les altres li cedeixen la part que els correspon a canvi de la part proporcional del capital social. A aquesta persona l’avala l’assemblea de la cooperativa i s’integra com a nova sòcia amb el capital social. Si no té descendència o aquesta no vol l’habitatge, se’ls entrega el capital social i la cooperativa escull una nova sòcia.
Quins avantatges trobes a viure en una cooperativa en l’àmbit personal?
Per exemple, pots veure créixer el teu fill o filla de manera diferent. Parteixes de la base del fet que tu construeixes alguna cosa i ho estimes i com que els teus fills o filles són conscients de l’esforç que t’ha comportat, també ho estimen. Per exemple a l’Amèrica Llatina, és molt, molt difícil que la gent faci cas a un cartell de no trepitjar la gespa en un parc públic. En una cooperativa tu no trepitges la gespa ni boig! També s’és molt més comprensiu cap a les necessitats dels veïns i veïnes, per exemple si algú et diu “No feu soroll, el meu germà està dormint perquè treballat aquesta nit”. La cura de la cooperativa, el respecte als veïns i veïnes, … Tot això és el que ho fa una forma de viure diferent.