Com moltes sabreu, Pam a Pam està organitzat amb grups locals territorials, però també en comissions que tracten temes transversals. En concret des de la comissió TIC vetllem perquè el web funcioni correctament i per acompanyar les incidències tècniques de les usuàries, però també per l’ús d’eines i plataformes de software lliure i obert i perquè el codi del nostre propi web ho sigui. És per això que ja hem anat proposant solucions de software lliure per a la comunicació interna de la comunitat i ara treballem per poder-vos compartir el codi en obert i fer que es pugui replicar.

En l’última assemblea general diverses xinxetes van expressar la necessitat d’aprofundir en coneixements sobre el criteri de llicències lliures. Per això vam preparar la formació que aquest article resumeix breument i de la qual podeu consultar l’àudio complet i la presentació per tenir-ne tots els detalls.

L’Edu ens va explicar com les lògiques de mercat en el món digital són només un reflex del sistema capitalista imperant i com, només 29 anys després del naixement del World Wide Web, hem arribat ja a un punt d’acumulació de capital digital que no ens hauria de deixar indiferents. Ara mateix les Frightful Five (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) aglutinen tots els sistemes operatius privatius per a ordinadors i telèfons mòbils, bona part dels servidors on allotgem totes les nostres dades i la majoria de les eines, plataformes i xarxes socials que utilitzem per desar documents, comunicar-nos, compartir les nostres dades personals, professionals i dels col·lectius on participem. Aquesta acumulació massiva en poques mans en tan poc temps s’explica no només per la lògica competitiva i depredadora del capitalisme, sinó també per la incapacitat de reacció per part de la societat i dels governs davant del desconeixement sobre els potencials d’internet i les seves formes de funcionament. Així, les empreses que operen principalment a la xarxa compten amb l’avantatge competitiu d’un mercat desregularitzat, facilitat per a l’evasió d’impostos i un desconeixement (i desinterès) per part de les usuàries de quin ús es fa de les seves dades i arxius compartits.

Aquesta desídia general de les usuàries, que relega la resistència a l’ús de plataformes privatives a un sector reduït de la societat, és un perill no només perquè permet l’acumulació de poder i capital (econòmic i de coneixement) en poques empreses tecnològiques sinó perquè les dades que aquestes acumulen poden ser i són venudes al millor postor per a fins que atempten contra el bé comú. Un exemple que ha sortit recentment a la llum és com presumptament es van comprar dades de Facebook per personalitzar la campanya de Trump per la presidència dels Estats Units. Podem trobar molts altres exemples de males praxis que van des de la personalització del màrqueting per potenciar l’augment del consum, fins a l’ús de les dades recopilades per Google per a l’optimització de tecnologia militar, passant per la filtració massiva o personalitzada dades personals de les usuàries. A més, el fet dque la immensa majoria de la població utilitzi unes poques plataformes anul·la de facto la neutralitat de la xarxa, ja que aquestes, en ser el canal a través del qual ens informem i comuniquem, tenen la capacitat per prioritzar/indexar la informació que ens arriba o els llocs web que podem acabar coneixent i, fins i tot, poden decidir quines imatges o opinions censurar.

Davant d’aquesta realitat, el Sergi va posar una mica de llum assegurant que hi ha alternatives i altres formes de treballar quan construïm plataformes digitals. D’una banda, davant del model d’start up digital que neixen per ser comprades (per ser absorbides o destruïdes) tenim la proposta del cooperativisme de plataforma que opera sota la lògica de l’Economia Social i Solidària i que estén la propietat i el poder de decidir sobre les plataformes a les seves usuàries, per tal de vetllar per la continuïtat dels projectes que hi ha al darrere. També hi ha una llarga llista d‘eines alternatives de software lliure, amb el codi obert i construïdes i cuidades per comunitats que vetllen pel procomú digital i que podem utilitzar i potenciar per anar a poc a poc desterrant les Frightful Five del nostre dia a dia. Finalment, més enllà de les eines que utilitzem, també hem de repensar sota quines llicències compartim els continguts que generem a les nostres iniciatives i projectes per tal d’aconseguir que allò que creem i compartim sigui una aportació al procomú i no un recurs intern que fomenta la privatització del coneixement i la replicació d’esforços. Tenim una àmplia diversitat de llicències per a codi i continguts (culturals i de coneixement) al nostre abast.

Des de la comissió TIC volem animar tota la comunitat a prendre consciència de quin ús es fa de les eines digitals i entenguin a què s’exposen i a què contribueixen amb aquest ús. En definitiva, s’eapoderin i estenguin el consum responsable també a l’àmbit digital, per on ara mateix passa una gran part de la nostra vida.