No són poques les vegades que parlant de l’Economia Social i Solidària o simplement observant el mapa de Pam a Pam, apareix la qüestió del territori i la distribució desigual de les iniciatives al llarg i ample d’aquest. Si bé és cert que, amb l’esforç de moltes xinxetes i dels diversos projectes de diagnosis i visibilització, aquesta buidor percebuda en alguns àmbits geogràfics s’ha anat mitigant, la clivella entre l’entorn metropolità de Barcelona i la resta de Catalunya segueix essent notòria, així com en el cas de cada província i comarca, es percep una buidor entre els nuclis urbans, com si aquesta de mena d’entreespais estiguessin desproveïts de vida i activitat.

Òbviament, el nombre d’habitants que poblen cada àmbit territorial importa, i sembla lògic que allà on es concentri més població també s’hi concentrin un major nombre d’iniciatives socioeconòmiques, de l’ESS o no. Tot i així, en aquestes extensions que alguns anomenen el món rural, el bosc, la muntanya, el mar, etc, i que sovint semblen poc més que espais d’esbargiment per a les persones que habitem les ciutats, hi ha una activitat socioeconòmica diversa que sembla estar infrarepresentada en un imaginari que, potser, pateix d’una dosis excessiva de subjectivitat urbana.

En aquest sentit, se m’acudeixen poques iniciatives millors que la FESS Rural per aquells qui habitem la ciutat i ens identifiquem plenament amb la proposta de l’ESS. Una oportunitat excel·lent  per trencar els possibles mals de la mirada curta i l’autoreferencialitat, així com per reptar-nos a sortir del nostre espai habitual i de confort, i aventurar-nos a descobrir què i qui habita en aquella buidor que alguns mapes i prejudicis ens senyalen.

En la seva primera edició, Vallfogona de Ripollès va acollir i celebrar tot un seguit d’activitats en les que es van posar de manifest, per una banda, la vitalitat del seu territori i, per l’altra,  la voluntat de dialogar i interlocutar amb el món urbà i l’ESS com a marc per definir-se i pensar-se.  De tot el que vaig veure i escoltar em quedo personalment amb dos aprenentatges o preguntes sobre les que m’agradarà seguir debatent i reflexionant amb vosaltres, les quals, segurament no us resultaran noves però no per això em semblen menys rellevants:

• On són els límits del món rural? I els del món urbà? Què és allò que s’esdevé o es desenvolupa en qualsevol d’aquests àmbits i no té cap mena de repercussió en l’altre? Els diversos espais de reflexió i diàleg, personalment, van constatar la fina línia divisòria que existeix entre el que anomenem camp i ciutat. Tot i que sembla senzill fer una llista sobre les diferències entre un i altre, també resulten clares les connexions que vinculen ambdós àmbits i els impactes que generen les accions que es duen a terme en cadascun d’aquests.  La interdependència es mostra evident en el moment en que dialoguen les diverses agents dels territoris, així com també es visibilitzen els reptes de present a l’hora d’abordar les tensions en el moment d’articular estratègies d’intercooperació en un sistema hegemònic on la ciutat ocupa el centre.

• Diguem-li Nou Paradigma Agrosocial[1] o Economia Social i Solidària, però que el nom no ens cegui. La FESS Rural també em va servir per descobrir, de la mà de la Neus Monllor, el que s’anomena el Nou Paradigma Agrosocial, caracteritzat per vuit components: (1) escala local, (2) diversitat, (3) medi ambient, (4) cooperació, (5) innovació, (6) autonomia, (7) compromís social i (8) alentiment[2]. Sense voler-hi aprofundir, semblar clar que aquests components es mostren en sintonia amb els criteris de l’ESS. Fet que, d’alguna manera, vindria a reforçar la idea que en aquests espais buits que anomenàvem inicialment, no només s’hi constata l’impuls d’iniciatives amb criteris alternatius al model capitalista hegemònic, sinó que s’hi està forjant una conceptualització pròpia.  Deixant la porta oberta a afrontar el repte d’establir quines hauran de ser les estratègies d’interrelació entre aquests processos de narració sobre la configuració de nous models socioeconòmics, així com cercar fórmules que evitin que les qüestions conceptuals no provoquin la ocultació mútua.

Espais com la FESS Rural esdevenen imprescindibles per seguir posant veus i imatges a aquests buits que sovint es dibuixen sobre els nostres marcs i visions. Tant de bo en tinguem més, i tant de bo no ens conformem mai amb el contingut dels mapes que ja tenim.

[1] Rico, Neus Monllor. “La nova pagesia: vers un nou model agrosocial.” Quaderns agraris (2013): 7-24.

[2] Rico, Neus Monllor. “La nova pagesia: vers un nou model agrosocial.” Quaderns agraris (2013): 7-24.