Escrit per Tais Bastida, responsable de la campanya Som Comerç Just i Banca Ètica

Les darreres setmanes s’ha comentat força la creació d’un segell que acredita la roba lliure d’explotació infantil: Child Labor Free. Tot i compartir l’objectiu, faríem bé de recordar que ja existeix un moviment que acredita la roba lliure d’explotació infantil: el Comerç Just i les organitzacions acreditades per la WFTO. L’avantatge d’aquestes organitzacions és que pagant un sou digne a les seves mares els infants poden anar a l’escola enlloc de treballar; és més, amb la prima social que els aporta el Comerç Just es doten de serveis bàsics com escoles. La parcialitat de molts segells fa que ens fixem només en un sol aspecte del “consum responsable”: és estrany, per exemple, que en molts grups de consum tinguem xocolata ecològica que no garanteix un tracte just als pagesos del sud, quan la xocolata de Comerç Just com la d’Alternativa3 garanteix les dues coses. Aquesta parcialitat facilita entregar criteris aïllats de l’Economia Solidària als interessos transnacionals, que els poden utilitzar en funció de les modes i de la sensibilització dels clients en cada moment i en cada tema. Aprofitant el caos de certificacions i la parcialitat de criteris, les multinacionals comencen a apropiar-se o a crear els seus propis segells “sostenibles”. Però després dels grans desastres de Rana Plaza, Ali Enterprise, Tazreen, etc. les iniciatives basades en les auditories socials haurien de quedar totalment desacreditades.

Quan les grans multinacionals tèxtils comencin a comercialitzar “Child Labor Free”, recordeu que l’auditoria “independent” que les haurà certificat és Ernst & Young (EY), una de les quatre grans multinacionals auditores i financeres del món juntament amb PricewaterhouseCoopers, Deloitte i KPMG. EY va estar condemnada pel Suprem a indemnitzar els mil afectats de la bancarrota de la cooperativa d’habitatges PSV, a qui hauria haver d’avisat amb els seus informes d’auditoria. Ara està imputada pel “cas Gowex” i ha estat demandada per permetre el frau contable de Lehman Brothers, entre d’altes casos.

Quines organitzacions de Comerç Just venen roba a Catalunya? Com a mínim Intermón Oxfam (amb la marca Vera Luna) i la Fundació Vicent Ferrer, que acaba d’aconseguir al març  la certificació de la Coordinadora Estatal de Comerç Just després de dos anys demostrant sobre el terreny a l’Índia el compliment de tots els criteris del Comerç Just, en cadascun dels tallers on treballen unes 300 dones. També hi ha empreses que comercialitzen roba de comerç just, com Promoètic, i d’altres que ho fan amb altres criteris de l’Economia Solidària.

Més informació: Quadern de Comerç just. Monogràfic sobre Tèxtil