Compartim l’article de Teresa Sempere, del nostre mapa agermanat Tornallom, i d’Alba Hierro, de la XES i Pam a Pam, publicat originalment a l’edició d’octubre de la publicació en paper a Barcella, la revista d’informació general dels pobles de la Mariola (País Valencià)
Una crisi, una oportunitat
L’arribada de la pandèmia mundial del coronavirus amb totes les mesures de restricció a la mobilitat i aturada de l’activitat econòmica que s’han hagut de prendre per minimitzar el col·lapse sanitari, ens ha posat a moltes en una situació que no s’assembla a res del que havíem viscut abans. Intuïm que aquest panorama ens portarà, segurament, de cap a una crisi en la qual, una vegada més, ens haurem d’organitzar per evitar que servisca de trampolí per a incrementar les desigualtats i augmentar el control i la repressió social. Al mateix temps, la COVID-19 ja ens ha deixat al descobert l’essencial (l’habitatge, l’alimentació, la sanitat, les cures…) i allò que ens mata (l’explotació laboral, l’economia per davant de la vida, la privatització del coneixement…). Així que a l’hora de lluitar per evitar una doctrina del shock, volem preguntar-nos com ho fem en aquest context, de quines eines ens dotem per organitzar la resistència i si aquestes no són precisament les eines dels que diem combatre. Diuen que les crisis són oportunitats, fem doncs d’aquesta situació excepcional una oportunitat per repensar la nostra relació amb les eines digitals i avançar cap a una sobirania tecnològica que ens aprope a una vida amb valors i principis més coherents, sostenibles i justos.
El confinament i el procomú
El procomú o el comú és una d’eixes paraules que a vegades ens costa de comprendre i que en moments on veiem com el que és privatiu amenaça la vida, se’ns rebel·la la seua importància i potència.
Per tal d’explicar ací què significa aquest concepte, anem a veure amb exemples el que justament no és. No són procomú les patents que privatitzen el coneixement i fan que unes poques grans companyies puguen capitalitzar els avanços tecnològics, per exemple, fent que els respiradors valguen milers d’euros i siguen escassos als hospitals. No és procomú que les dades sobre l’impacte del virus no siguen obertes ni accessibles impedint que molts més investigadors hi puguen treballar de manera paral·lela. No és procomú que s’utilitze tecnologia de grans corporacions capitalistes com Google per adaptar la programació escolar en moments de confinament.
Davant d’això, tal com ha fet sempre, la comunitat que defensa el procomú s’organitza i dóna resposta. Alguns exemples: el moviment de makers (aquells que segueixen la cultura Maker – Do It Yourself en anglés o fes-ho tu mateix) va fabricar – descentralitzada i altruistament – viseres de protecció per als sanitaris i inclús vàlvules de respiradors amb impressores 3D; l’apertura de xifres i estadístiques de la COVID19 han permès que persones d’arreu del món pogueren comparar l’evolució de la pandèmia; en Catalunya es van organitzar campanyes per forçar al govern a què rectificara la política d’ús d’eines digitals a les aules.
S’evidencia doncs, la potència del procomú i com la propietat va contra la vida.
“Sis de les set empreses amb més valor al mercat són aquelles que gestionen les grans plataformes digitals”
Un dels moviments més forts, internacionals i organitzats pel procomú és la comunitat de programari lliure. Des de fa dècades porta reivindicant el codi obert, les llicències lliures i l’internet neutral per tal de garantir la democràcia en l’accés i les llibertats de les persones que les utilitzem. Així, trobem arreu del món extenses comunitats que impulsen milers de projectes en codi obert, que alerten de la importància de l’ús de les tecnologies lliures, que promouen tot un sistema de llicències lliures (alternatives al copyright o tots els drets reservats).
Veritat que seria lògic pensar en una societat que apostara pel procomú, que defensara lo públic, que ficara al centre la vida? Tal volta, però la situació és, tristament, altra: majoritàriament la nostra societat (inclosos els col·lectius i moviments socials que diem lluitem pel canvi, el bé comú, etc) està donant l’esquena a aquesta realitat i continua alimentant les eines del capital. I tant, tant, les hem alimentat que avui en dia sis de les set empreses amb més valor al mercat són aquelles que gestionen les grans plataformes digitals: Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft i Alibaba.
La nova normalitat serà (encara més) tecnològica
L’ús massiu de la tecnologia durant la pandèmia ha sigut un fet: moltes de nosaltres vam haver d’estar la major part del temps tancades a casa, amb internet i un portàtil com a finestra al món. I també vam haver d’aprendre a utilitzar noves eines per a teletreballar, per comunicar-nos amb les nostres famílies i éssers estimats, per rebre formacions, per donar classes a distància, inclús per a fer tràmits burocràtics… tot açò sense cap manual d’ús! I, sobrepassades, intentàvem fer front a la vida online al mateix temps que fèiem malabars per conciliar altres tasques derivades de les cures quotidianes.
Informació, lleure, cultura, comunicació, treball… tot ha arribat a nosaltres a través de plataformes digitals i l’ús d’internet. I moltes d’aquestes dinàmiques les hem mantingudes després del confinament.
D’una banda hauríem de comprendre i interioritzar que les eines digitals han vingut per a quedar-se: les utilitzem cada dia i per a fer tota classe d’interaccions socials, de gestió, disseny… D’altra, prendre consciència que les grans multinacionals que desenvolupen aquestes eines estan liderant l’economia capitalista mundial i que quan utilitzem els seus productes sense pagar-los estem contribuint directament a fer-les créixer, perquè “el preu a pagar som nosaltres mateixes”.
Les GAFAM (acrònim de Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) estan acumulant, no només capital econòmic sinó també de dades, i la combinació d’ambdós els hi dóna un poder fàctic que ja s’ha demostrat que ha contribuït a millorar la tecnologia militar, influït en campanyes electorals (vegeu l’escàndol de l’empresa Cambridge Analytica) i molt probablement, a curt termini, produiran canvis immensos en l’economia (Amazon, per exemple, ja està influenciant moltíssim la nostra manera de comprar i fent desaparèixer el consum de proximitat). El creixement d’aquestes poques empreses i el seu acaparament de poder i capacitat d’incidir en l’economia i les nostres formes de vida ens ha de fer saltar totes les alarmes.
Hora de repensar-nos
Sense cap dubte ens trobem en un moment que cal parar i repensar-nos. De quina manera volem fer les coses? Les universitats utilitzen el Google Meet per fer les classes a distància; les escoles el Google Suite per penjar els exercicis; fem inscripcions i recollim adhesions amb Google Forms i compartim manifestos amb Google Drive. El capitalisme està abocant-nos a una nova crisi contra la qual volem lluitar, i pretenem fer-ho regalant les dades al mateix monstre que se’ns acabarà menjant. I la cosa va més enllà: no sols aprenem a utilitzar les seues eines, també ens en fem més depenents d’elles.
Quan una gran part de la nostra activitat diària passa per l’àmbit digital i hi ha unes poques companyies controlant les plataformes que utilitzem per fer-ho, aquestes tenen el poder de reduir el món i les possibilitats de la tecnologia a allò que elles ofereixen a la vegada que ens acostumen a utilitzar certs productes i d’una certa manera per fer-nos creure que ja no podríem viure sense fer-ho. Sistemes operatius com Microsoft i Apple, els nostres correus de Gmail, els documents en Gdrive o Dropbox, les videoconferències que fem per Zoom o Skype vindrien a representar en l’àmbit digital allò contra el que lluitem: centralització i monopoli del coneixement, vigilància i control, sotmetiment.
Potser aquests temps de pandèmia siguen bons per desaprendre un poc, qüestionar el nostre consum exacerbat, la nostra dependència a la immediatesa, els estressants ritmes de vida que portem… i també, per què no, desaprendre totes aquelles eines privatives que fem servir i ensenyar-nos a utilitzar altres que ens fan més lliures.
Procomú, programari lliure, DIY, codi obert, Linux etc Tots aquests conceptes comparteixen els mateixos valors que reivindiquem quan pensem en educació o sanitat: que siguen públiques, de qualitat, universals i gratuïtes. Apostem per aquestes alternatives, aprenguem a utilitzar-les (i desaprenguem les capitalistes) i acompanyem a les persones del nostre entorn a donar aquest pas també. Les companyes de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, dintre de la seua campanya #NoSiguisGAFAM proposen prendre’ns amb humor -amb memes, gifs i stickers– aquesta tasca de sensibilització i a la vegada han habilitat un repositori d’alternatives per a totes aquelles persones que s’animen a fer el pas cap a un programari més lliure.
Fem una aposta individual i, sobretot, col·lectiva per un ús més responsable i coherent de les tecnologies: que aquestes no servisquen per a reforçar el sistema dèspota, individualista i explotador que a més a més ens oprimeix i controla, sinó que ens ajuden a ser més lliures, responsables, solidàries i coherents, en l’àmbit individual i global.
Alba Hierro (XES – Pam a Pam) i Teresa Sempere (Tornallom)
Article publicat originalment a l’edició d’octubre de la publicació en paper a Barcella, la revista d’informació general dels pobles de la Mariola (País Valencià)