Quan definim l’ESS, ens referim a iniciatives que poden ser individuals, però que moltes vegades són col·lectives i quan és aquest cas, la propietat també és col·lectiva i la gestió és democràtica. Això tan fàcil de dir i que queda tan bé escrit sobre el paper, sabem que és tot un repte en la gestió del dia a dia de qualsevol iniciativa o projecte i ens acabem adonant que és el moll de l’òs i el que garantirà la continuïtat de qualsevol iniciativa o projecte.

I és que en un món pensat i dissenyat per l’individualisme (o la fantasia de l’individualisme, perquè de l’economia feminista hem après a nombrar la nostra interdependència), crear estructures organitzatives col·lectives és, com a mínim, anar contracorrent (contra el que és habitual a la societat i contra moltes de les coses que hem après a fer i ser). Per tant, no ens haurien de sorprendre les dificultats que ens trobarem en aquest procés de desaprenentage i de creació de noves dinàmiques, eines i habilitats.

Per tot això, un dels criteris amb els que avaluem si una iniciativa és d’economia solidària i, per tant, si ha d’aparèixer a Pam a Pam és l’aprofundiment democràtic i la participació. En aquest criteri preguntem si la iniciativa disposa de mecanismes per garantir la participació en la presa de decisions de totes les persones que formen part de la mateixa i valorem aspectes com si s’ofereix informació suficient per garantir la qualitat i la igualtat en la presa de decisions, si s’ofereixen espais per fomentar la participació en la presa de decisions, si la presa de decisions és horitzontal i tots els i les membres hi participen de forma igualitària.

Moltes de les iniciatives disposem d’espais com són les reunions o assemblees, a través de les que prenem les decisions conjuntament amb les diferents persones que formem part de la iniciativa. De vegades, però, aquestes reunions i assemblees poden donar la sensació de falsa horitzontalitat, ja que aparentment tenim espais per expressar les diferents opinions i decidir entre tots i totes, però en aquests espais es poden donar relacions de poder, depenent del rang que tinguem i dels rols que ocupem cada una de nosaltres, que fan que no totes les veus s’expressin i s’escoltin de la mateixa manera i, per tant, algunes acabin pesant sempre més que d’altres. I això no és pas fàcil de treballar, ja que passa a una esfera invisible i normalment a un ritme trepidant a les reunions, ja que es mouen moltes coses de manera simultània.

A Pam a Pam creiem que aquest és un criteri vital per l’economia social i solidària, i nosaltres volem ser un espai participatiu i en el que la presa de decisions es faci de manera realment horitzontal. Per donar resposta a aquest repte, ens hem capbussat en l’elaboració d’un pla de participació. Per fer-ho, hem comptat amb ajuda externa de dues facilitadores: la Guio i la Carmela. L’any 2016 ja vam iniciar un seguit de trobades per reflexionar sobre l’evolució de l’economia social i solidària al notre país, iniciar una revisió del qüestionari de criteris participada, compartir mirades expertes sobre el futur de Pam a Pam… i enguany prosseguim amb un treball participatiu sobre la presa de decisions i la cultura organitzativa a Pam a Pam. El passat 1 de març vam fer una trobada a la que hi vam participar algunes persones dels diferents grups i espais que actualment configuren Pam a Pam i vam començar a treballar quins espais estan funcionant a Pam a Pam, què fem a cada espai, què ens agradaria fer a cada espai i què necessitem per fer-ho. En aquesta sessió vam dibuixar la situació actual de Pam a Pam, però per seguir-ho treballant i construir entre tots i totes com volem que sigui la participació a Pam a Pam, necessitarem la participació de tots els grups i persones que en formem part. La propera parada d’aquest procés serà el dissabte 1 d’abril. Estem ja treballant en el programa i ben aviat us en farem arribar més informació. De moment, reserveu-vos la data!