Ja podeu consultar el nou informe al web de diagnòstics Pam a Pam. Aquest treball ha centrat els esforços a analitzar aquelles iniciatives relacionades amb el sector de l’alimentació amb una mirada transformadora. L’objectiu ha estat doble: per una banda, identificar aquelles pràctiques que les caracteritzen i, per l’altra, acostar la mirada de Pam a Pam i de l’ESS a territoris i sectors on aquesta perspectiva no genera adhesió o identitat en comparació a altres denominadors com l’Agroecologia o la Sobirania Alimentària. Aquesta voluntat d’apropament està impulsada pel desig de continuar enfortint Pam a Pam com a una eina útil per a la construcció del Mercat Social Català amb la seva capacitat de delimitació i articulació. A més a més, sospitem que en els valors i els principis que impulsen aquests corrents diferenciats hi ha un substrat comú i compartit.

Al llarg del 2019 hem entrevistat 62 iniciatives per conèixer la realitat present dels grups de consum, aquelles que els proveeixen i aquells projectes que, tot i que potser no formen part directa d’aquesta relació d’aprovisionament, aporten informació necessària per entendre les relacions entre la producció i el consum des d’una òptica agroecològica. Tot i que el punt de partida d’aquest informe han estat els grups de consum identificats en el marc de la ciutat de Barcelona, la cerca, a través de les seves relacions amb iniciatives diverses dedicades a proveir-los d’aliments, ens han portat arreu de Catalunya. Hem comprovat que la interdependència entre els diferents territoris i les iniciatives que les habiten és clara i visible, i que la necessitat de donar suport a processos d’articulació i suport entre aquestes pot esdevenir clau per afrontar alguns dels reptes que l’emergència climàtica representa.

Aquest procés ens ha permès observar, entre altres tendències, pràctiques diferenciades en les iniciatives agroecològiques, les quals destaquen especialment en el compliment de criteris relacionats amb la sostenibilitat ambiental, la minimització de residus o en la relació amb les proveïdores de proximitat i la intercooperació amb les agents més properes. Mentre que mostren més dificultats a l’hora de proposar estratègies en relació a la qualitat democràtica, la gestió de les cures o la perspectiva feminista.

En definitiva, gràcies a la informació elaborada a partir de les entrevistes de Pam a Pam i el coneixement que el mateix moviment per la sobirania slimentària i l’agroecologia a Catalunya han anat generant des dels seus inicis, Sembrem Transformació ens permet donar un cop d’ull a les pràctiques i realitats del sector alimentari transformador sota l’esguard de l’ESS. Assajant, d’aquesta manera, codis i marcs compartits que permetin obrir la porta a nous processos de reconeixement, articulació i intercooperació.

Hem redactat aquest informe en el marc del projecte Pam a Pam, ESS i Sobirania Alimentària, finançat pel Programa d’Educació per a la Justícia Global 2018 de l’Ajuntament de Barcelona.