El passat 13 de maig vam fer una nova trobada de la comunitat Pam a Pam per a continuar amb el pla de participació. I és que com dèiem en un article al blog anterior, assegurar la democràcia interna dels nostres projectes i que siguin participats i col·lectius, suposa sovint una feina activa i conscient que no es pot deixar a la improvització, sinó que cal posar-hi el cap, el cos i el cor. I és que no és senzill assegurar que tots els processos són participats, que som capaces de blindar les dinàmiques col·lectives malgrat les urgències i sobrevinguts que en certes ocasions operen sobre els nostres espais.

Durant tot el matí de dissabte vam aprendre molts significats i accepcions del concepte participar. Perquè al cap i a la fi no és tan senzill trobar una definició directa, la subjectivitat és important i com se sent cadascuna dins de la comunitat pot ajudar a clarificar com i en quins termes s’està participant.

En sessions anteriors ja havíem anat dibuixant com es configura la Comunitat de Pam a Pam, quins espais hi ha, quins rols o tasques tenen assignades cadascuna d’aquestes esferes i quines d’aquestes tasques són per decisió i debat col·lectiu i quines fruit de la inèrcia o la improvisació. Però calia connectar aquests espais amb cadascuna de les línies de treball i prendre consciència de quina contribució està fent cada esfera de la comunitat als diferents objectius de Pam a Pam. I novament, això que potser de vegades donem per segur, d’altres no es veu tan clar i cal aturar-se, agafar aire, mirar-nos les unes a les altres i saber reconèixer el paper de cadascuna de nosaltres en la construcció i afiançament d’un projecte tan bonic com Pam a Pam.

I tornem a la definició de participar. Perquè dissabte vam aprendre també que participar és contribuir, sí, però també és estar informada, ésser consultada o decidir. I segurament aquesta és la clau que obre tots els panys. Ser capaces d’identificar clarament totes les línies d’actuació d’un projecte, tots els agents que hi participen i quin i com ha de ser aquesta participació va ser l’últim repte del matí i possiblement el més important. I en aquest sentit no som especials o úniques. Tots i cadascun dels projectes col·lectius i horitzontals ens trobem, massa sovint, amb la necessitat d’aprendre a afinar els processos de presa de decisions. I potser no tots, però una gran part d’aquests projectes de vegades caiem en la reducció i ens movem d’un extrem a l’altre. Que l’autoritarisme i els espais jeràrquics executen i decideixen sense tenir en compte ningú més? Doncs nosaltres tindrem en compte tothom. Que els espais que tenen direccions i estructures verticals assumeixen el rumb del projecte de forma individual? Doncs nosaltres ho preguntarem tot. Però dissabte vam ser conscients que no sempre cal que sigui així. Que es pot delegar i confiar, que es pot consultar o si més no informar, que es pot assumir que hi haurà decisions que corresponen a algunes esferes però no tenen perquè ser participades per d’altres. Que la participació també suposa corresponsabilitat, estar a l’altra banda del fil, donar resposta, garantir que tot flueix i res no s’encalla. I en qualsevol cas segurament el més important és avalar entre totes quin és el model que ara per ara ens és vàlid per a la comunitat de Pam a Pam.

I arribats fins aquí ens aturem per agafar una mica d’aire, mirem enrere per revisar tot el que hem après i millorat, mirem endavant, amb la casa ordenada i amb moltíssims reptes preciosos de contribució i enfortiment de l’ESS i no ens queda més que celebrar-ho.

Per tot això us convidem el proper 18 de juny a brindar totes juntes per molts més anys de Pam a Pam participat i col·lectiu!