El cotó es produeix en més de 80 països i representa un 2% de la superfície cultivable del món. Està relacionat amb el treball esclau, que afecta a 21 milions de persones arreu del món i es dona de forma generalitzada en els sectors tèxtil i agrícola, com també amb la contaminació ambiental per l’ús massiu de química i trangènics, que afecta també la salut de treballadores i fins i tot persones que el vesteixen. La recollida del cotó és escenari habitual del treball infantil. A l’Uzbekistan, per exemple, cada mes de setembre les alumnes deixen les aules i durant hores són obligades a recollir quilos de cotó que acaben, en la seva majoria, a Europa. La recol·lecta de l’or blanc està organitzada des del mateix govern, que aconsegueix amb la seva venda una de les seves principals fonts d’ingressos. En aquest gran camp de treball forçat no només hi participen nens i nenes, també persones treballadores del govern, com ara metges i professorat, són amenaçats amb perdre les seves feines si no treballen a la campanya. Aproximadament un milió de persones són reclutades cada any.

Malgrat aquest panorama, una realitat alternativa s’ha construït durant anys al redós de les iniciatives de Comerç Just i del seu compromís amb els països del Sud. Segons dades de Fairtrade International, només en la producció de cotó certificat de Comerç Just hi treballen 73.400 persones arreu del món, xifra relativament petita si la comparem amb els gairebé 100 milions de llars que participen en la collita del cotó, però molt significativa per l’impacte social que té en aquestes comunitats. Aquesta realitat arriba fins a nosaltres a través de marques de roba com Veraluna, comercialitzada a través de la xarxa de botigues d’Oxfam.

Però tenim una alternativa diferent al costat de casa nostra: el sector cotoner andalús. Té una superfície d’entre 65.000 i 70.000 ha. i una producció d’unes 180.000 tones destinades a l’exportació. Compta amb 6.300 explotacions, de les quals el 92% d’una dimensió inferior a les 20 hectàrees; segons els càlculs de COAG Andalucía, va generar en la campaña del 2011-2012 més de 800.000 jornals. A banda de la importància social d’aquest cultiu, els representants sindicals de COAG en destaquen la producció integrada i els esforços per anar reduint cada temporada el tractament químic, com també la investigació i promoció del cultiu ecològic. Com la resta de sectors cotoners (i agrícoles) dels països occidentals, és una producció subvencionada; però també es tracta, amb diferència, de la més propera geogràficament. Representants d’aquest sector van ser aquest octubre a la FESC per conèixer les alternatives tèxtils d’ESS, convidats per Cotó Roig, un projecte que posa al mercat productes cotoners mostrant la cara de totes les professionals que intervenen en el procés. Busquen la traçabilitat del producte i això els porta al més proper: el cotó andalús i la indústria tèxtil catalana. Cotó Roig treballa per una indústria tèxtil sostenible i per teixits adequats i de proximitat per als professionals del tèxtil.

La iniciativa va néixer fa un any a través d’una campanya de micromecenatge que els va permetre filar i teixir els primers 1.000 quilos de cotó d’una cooperativa d’Andalusia. Aquests materials ja són utilitzats per artesanes, dissenyadores i petites productores. Amb l’objectiu d’avançar en els compromisos de l’ESS, l’estratègia que proposen és una aliança de persones productores per controlar íntegrament i organitzar la cadena de producció: des del cultiu de la matèria primera fins a la confecció.

“Quadern de Comerç Just. Monogràfic sobre tèxtil”. CECJ – SETEM Catalunya, maig del 2015.

“Dossier. El algodón se la juega”. COAG Andalucía, desembre 2012.]