En l’informe s’evidencia la importància de les tasques relacionades amb les cures, no només pel caràcter fonamental d’aquest sector, sinó per la necessària corresponsabilitat i el seu valor social, que la pandèmia ha posat accentuat. El treball de camp i l’anàlisi posterior també ha posat en relleu la necessitat d’intercooperació i valors socials arrelats als territoris. Així doncs, és necessari repensar la relació entre el món rural i les ciutats i redefinir les relacions d’interdependència en clau de sostenibilitat.

Arran de l’impacte del confinament per COVID-19 d’aquesta primavera, les entitats més petites són les que s’han vist abocades a acollir-se a un ERTO. A més a més, la tardança en la transferència econòmica ha debilitat encara més la seva estructura durant i després dels mesos de confinament. El treball conclou que, de continuar així, és previsible la destrucció de llocs de treball en aquelles petites i mitjanes empreses que no puguin obrir per les mesures de prevenció davant del risc de contagi. Per això, un dels reptes és apostar per la generació d’eines, espais i dinàmiques que engeguin, sostinguin i enforteixin les xarxes veïnals de suport mutu i les xarxes de comerç de proximitat amb el suport del teixit d’economia social i solidària de la ciutat, amb especial dedicació de La Col·lectiva i la Xarxa d’Economia Solidària de l’Hospitalet de Llobregat.

Aquest treball és el resultat de la intercooperació entre el projecte Pam a Pam, de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), i La Col·lectiva, l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet de Llobregat. Fa dos anys, el 2018, ja vam tirar endavant una primera diagnosi sobre el moviment al municipi sota el títol Mirades de l’economia social i solidària a les cooperatives de l’Hospitalet de Llobregat.

Podeu descarregar-vos l’informe complert publicat sota la llicència Creative Commons a l’apartat de diganòstics del nostre web.