Les companyes em proposen escriure un post sobre consum, ara que (una vegada més i no té pinta que sigui la darrera) s’acosta la sempre ‘màgica’ època de nadal.

Començo a donar voltes a l’enfocament i em començo a indignar. Si n’hem escrit mil ja d’articles, posts, twits, postals, cartells, xerrades… faig un copy-paste d’algun article fet fa anys i em quedo més ampla que estreta?

Descarto aquesta opció (una mica d’ètica -o vergonya- em queda…) i la qüestió és, què més es pot dir sobre aquest tema? Però si ja està TOT dit! I vaja, que si ens hem deixat de dir alguna cosa és que tan important no devia ser, perquè amb la de voltes que l’hi hem donat…

I m’adono que potser no. O almenys, potser nosaltres des de Pam a Pam, no! A Pam a Pam hem elaborat el qüestionari de criteris per a les iniciatives d’ESS (qüestionari segur que millorable, però del que ens sentim molt orgulloses i que és fruit de moltes hores de treball i aportacions de moltes persones) i ens hem descuidat el qüestionari de criteris de les persones consumidores! No existeix! De fet, ni se’ns havia acudit (crec)! Ups!

Això ho hem de solucionar JA i és el que em proposo avui.

Abans, però, vull compartir-vos d’on parteix aquesta necessitat. I és que EM NEGO (sí, així en majúscules, a lu indignadíssima) a reduir l’Economia Social i Solidària a un cognom. Sí, un cognom que afegeixes còmodament darrere de qualsevol activitat o producte i… tatxan! Per art de màgia transforma ràpidament tot allò que fins ara era capitalista en solidari. I no crec que sigui un supòsit inimaginable, de fet, ja ens ha passat amb el gènere (afegeix /es a qualsevol paraula i ja has incorporat la mirada de gènere en el que sigui que facis!). Deixarem que ens passi també a l’ESS? I temo que això ens estigui passant amb el Nadal. Afegiu ‘ètic’, ‘solidari’ o ‘sostenible’ a Nadal i no us qüestioneu aquesta bogeria: crec que ens estan colant un gol. O ens l’estem colant nosaltres en pròpia porta.

Si després de tanta història amb el consum com a eina (o arma) de transformació social només canviem el supermercat per la botiga de barri, l’energia nuclear per la renovable i la roba feta a Bangladesh per roba de dissenyadores locals, però NO REDUÏM EL NOSTRE RITME DE CONSUM, haurem canviat molt en aparença per finalment no canviar res i, després de tot, estarem contribuint senzillament a un intent de domesticació i humanització de la fera ferotge que és el sistema capitalista. Que en tant que fera, és indomesticable i ho hem de tenir clar.

Que tenim necessitat de fer-nos regals perquèsí, d’ajuntar-nos amb la família nuclear (radioactiva) o la família escollida, d’expressar desitjos de prosperitat a gent de la qual fa temps que no en sabem res, de ser solidàries amb persones que passen dificultats?? FEM-HO!! Ho podem fer qualsevol dia de l’any! No està prohibit! Proveu-ho!

El que proposo és que deixem d’intentar ‘convertir’ a formes ‘alternatives’ tot allò que ve del sistema contra el qual estem lluitant. A mi em recorda quan els vegetarians fem hamburgueses de verdures… NO CAL.

Hi ha un pas previ IMPRESCINDIBLE a la satisfacció de desitjos o necessitats utilitzant les iniciatives d’ESS, i és el qüestionament d’aquests desitjos i necessitats. Perdoneu la indignació des de la que escric, m’entristeix i enrabia haver de repetir discursos que em sonen a vells. Però quedi clar que ni jo, ni l’equip de persones de Pam a Pam, tenim això superat. Ens confrontem diàriament a les mateixes contradiccions que totes les que apostem per aquest intent d’estar dins i fora del sistema.

I sense més preàmbuls, m’animo a fer una primera proposta de qüestionari de criteris de consumidores de Pam a Pam (o tot allò que crec que ens hauríem de preguntar abans de buscar una iniciativa a Pam a Pam):

1. Quina necessitat o desig vull satisfer amb l’adquisició d’aquest producte o servei? És necessari o podria passar sense això?

2. Puc satisfer aquesta necessitat o desig d’una manera alternativa a l’adquisició d’un producte nou o d’una forma que tingui menor impacte social i ambiental?

– Ja tinc alguna cosa semblant.

– Puc demanar alguna persona de l’entorn que me la deixi.

– Puc aconseguir-la de segona mà.

– Puc reparar-ne alguna d’espatllada.

– …

Recordeu les 3 erres, que després n’eren 5? Es veu que ja anem per les 10 erres: Reduir, reparar, recuperar, reformar, repensar, reorientar, rebutjar, reutilitzar, reciclar, respectar.

3. En el cas que finalment opti per comprar una cosa nova, podré mantenir-la, netejar-la o reparar-la jo mateixa? Com me’n desfaré un cop acabi de fer-la servir (alguna altra persona se’n podrà beneficiar, i no ens referim al fet que quan estigui espatllada ho enviarem als abocadors que hi ha a països empobrits)?

Si finalment opteu per satisfer aquesta necessitat o desig adquirint un bé o servei, ara sí, a Pam a Pam trobareu totes aquelles que compleixen els criteris que hem definit d’Economia Social i Solidària.

Que passeu uns bons dies (de festa o currant, amb família o sense) i sobretot gaudiu (com sempre) del noconsum!

(Il·lustració extreta del projecte The Media: a meeting point)