Llicències lliures per desprendre’ns de la propietat privada – les xinxetes negres

Text d’Àlex Caralps. Sobre llicències lliures (copyleft) s’ha dit de tot i podem trobar infinites pàgines amb articles interessants sobre què són i què no són, com funcionen i quins tipus n’hi ha. No ens allargarem amb això, però sí que volem remarcar les idees bàsiques: copyleft no és sinònim de gratis i sí que… Llegir més

Text d’Àlex Caralps.

Sobre llicències lliures (copyleft) s’ha dit de tot i podem trobar infinites pàgines amb articles interessants sobre què són i què no són, com funcionen i quins tipus n’hi ha. No ens allargarem amb això, però sí que volem remarcar les idees bàsiques: copyleft no és sinònim de gratis i sí que reconeix l’autoria, l’esforç i el treball de les persones que les fan servir. Si encara no hi esteu familiaritzades, us animem a visitar les pàgines que recomanem al final d’aquest article.

La finalitat d’aquest text és obrir una reflexió sobre el paper de la propietat privada a l’ESS, ja que quan parlem de llicències lliures del que estem parlant realment és del tipus de propietat que volem que tingui tot allò que crearem. Ja Proudhon, el 1866, va declarar que la propietat privada és un robatori i Stallman, el 1985, va escriure el Manifest GNU. No serem nosaltres, doncs, les que descobrirem al món que la propietat privada és una de les fonts generadores d’injustícia i de desigualtat. Des del nostre punt de vista, l’ESS hauria de treballar per abolir/limitar la propietat privada, en comptes de protegir-la i potenciar-la, com fa el sistema capitalista.

En contra de les creences que han propiciat la cultura de la propietat privada, i que són:
1. Que hem de ser autosuficients (que no necessitem ningú per ser productius).
2. Que garanteix el futur (de nosaltres i dels nostres).
3. Que impedeix que els altres s’aprofitin de nosaltres i del nostre esforç i treball.

Hauríem de tenir en compte que:
1. Els coneixements que tenim són un cúmul d’experiències i vivències de moltes persones anteriors a nosaltres.
2. Tot allò que produïm o creem no és exclusivament mèrit nostre sinó que és fruit de la nostra ecodependència i interdependència.

Per tant, com podem apropiar-nos de tot això que no ens pertany i impedir que altres persones hi accedeixin, ho millorin i ho utilitzin en benefici del bé comú?

Les llicències lliures ens brinden l’oportunitat d’aprendre a treballar sense l’existència de la propietat privada. Ens permeten trencar la creença que, sense la propietat privada, no seríem capaces d’avançar i progressar. De fet, els valors de l’ESS com ara la cooperació i la solidaritat són l’essència de les llicències copyleft.

És evident que això no ho farem d’un dia per l’altre i no som tant il·luses com per no tenir en compte com d’interioritzada tenim la propietat privada: com ens costa compartir tot allò que pugui representar un benefici (no només el que ens sobra), com ens comparem permanentment amb les altres quan treballem juntes (qui es mereix més i qui es mereix menys). Tot això amb la dificultat afegida que al nostre voltant, ni la cooperació ni la solidaritat són valors que es practiquin en l’àmbit econòmic.
Per trencar aquest corrent majoritari i aprendre que sense la propietat privada és possible generar activitat econòmica, és tan important que les iniciatives de l’ESS incorporin les llicències lliures dins de la seva quotidianitat.

Alguns enllaços sobre llicències lliures, hardware lliure i altres experiències relacionades: