Des de la XES s’ha elaborat aquest informe gràcies a les quasi 130 entitats de l’ESS que, a banda de fer el Balanç Social, han respost les preguntes sobre l’impacte de la covid-19 durant el primer semestre. Des de Pam a Pam hi hem col·laborat aportant l’anàlisi dels diagnòstics sobre els sectors de l’alimentació i les TIC.
La primera onada de la covid-19 ens ha mostrat com, mentre les costures sociocomunitàries resistien l’impacte de la pandèmia, les del capitalisme saltaven pels aires i el mostraven com un sistema estructuralment fràgil, incapaç de sostenir les condicions de vida en moments d’emergència social. La situació extrema que vivim l’ha deixat encara més al descobert: és un sistema fallit.
L’objectiu de l’Informe de la covid-19 sobre l’economia social i solidària: solidariatat malgrat les dificultats, és entendre com ha rebut l’impacte de la primera onada de la crisi el teixit de l’esconomia social i solidària (ESS), com ha respost col·lectivament per atenuar-ne els impactes i quins són els aprenentatges o idees clau que creiem que s’han de situar al full de ruta del moviment de l’ESS d’ara endavant.
Mesures per al dia després
Es important tenir mesures de rescat pel curt termini, que alleugereixin l’estructura de costos minimitzant l’impacte sociolaboral i que permetin fer front als problemes de tresoreria. Aquestes mesures cal que es paguin a temps. Per altra banda, també s’han d’apuntalar ara les mesures de llarg termini que ens enfoquin cap a un canvi de model socioeconòmic.
A banda, cal pensar en una reforma fiscal i eines financeres de capital pacient per fer front a reestructuracions de llarg termini. A més a més, la compra pública i les ajudes específiques per a l’ESS són mesures tractores que caldrà que es garanteixin per llei.
No totes les mesures estratègiques apunten a les administracions, sinó que també posen deures per a l’àmbit de l’ESS, especialment a les organitzacions que representen i articulen el teixit com la XES. Cal expandir el Mercat social, tant horitzontalment com verticalment. Un altre deure compartit és la creació o adaptació dels dispositius d’acompanyament estratègic per millorar els canals de venda i comercialització. Finalment, a més d’afavorir la intercooperació des d’una perspectiva de reforç i expansió socioempresarial, cal remarcar la importància de les dinàmiques d’articulació i enxarxament com a eines d’auto-protecció col·lectiva per fer front a les adversitats actuals i, sobretot, les que vindran. La intercooperació i les xarxes de suport mutu com a eines d’auto-defensa col·lectiva!