14 de febrer de 2020, milers de tractors i milers de persones vinculades a l’agricultura i la ramaderia es manifestaven a diverses ciutats de Catalunya i Espanya reivindicant mesures que garanteixin un preu just pels seus productes i que es lluiti d’una vegada per totes contra el deteriorament de les seves condicions de treball i vida.

10 de març de 2020, després d’anunciar que enguany han incrementat els seus beneficis nets un 5%, el president de la major empresa de distribució alimentària del país s’erigeix com a representant públic del dret a l’alimentació i pregona davant dels mitjans que ningú ha de patir, que hi haurà provisions per a tothom.

13 de març de 2020, imatges de cues i carros de la compra abarrotats inunden els mitjans i les xarxes. Instantànies que donen compte d’una realitat contundent: comprem pràcticament la meitat dels aliments que consumim en supermercats i autoserveis. En el cas específic dels productes elaborats, el 90% de les compres les duem a terme en establiments de distribució organitzada (empreses que tenen cadenes d’establiments propis amb una o més ensenyes)¹.

Tres dates i tres imatges que reflecteixen de manera crua i nítida la realitat del nostre sistema d’aprovisionament alimentari. Tres escenes que mostren el funcionament d’aquest coll d’ampolla que han consolidat les grans empreses de distribució alimentària, a través del qual forcen a les productores a abaratir preus mentre incrementen els seus beneficis i consoliden la seva posició de domini com a òrgan de gestió de les polítiques alimentàries. Una realitat que no ens era desconeguda, però que davant l’emergència sanitària, social i econòmica que ens assetja aquests dies es magnifica de manera brutal.

Afortunadament, les respostes i les propostes tampoc ens són estranyes. Les alternatives a aquest model pervers fa temps que broten i emergeixen en el nostre entorn, i en aquest sentit cal també donar una resposta a l’alçada de les circumstàncies. Ara més que mai és necessari donar suport als comerços de proximitat que vertebren circuits curts de distribució, les productores i productors de proximitat i ecològiques, les artesanes i artesans que elaboren i processen producte, etc. Doncs són aquestes les que ens permeten construir un sistema d’aprovisionament alimentari que promogui unes condicions de treball i de vida dignes, així com incorporin la cura de l’entorn com a responsabilitat ineludible.

En aquest sentit, des de Pam a Pam donem suport a les inciatives engegades per les entitats de l’economia solidària i el moviment agroecològic per tal de seguir teixint els llaços necessaris per sostenir-nos i enfortir-nos. En l’enllaç anterior podreu trobar iniciatives que intenten facilitar un tipus de consum transformador que permeti al sector adaptar-se als canvis dràstics com són el tancament d’escoles, bars, restaurants, etc. Si voleu sumar el vostre gra de sorra, no dubteu en entrar-hi fer-ne ús i difondre-les.

Davant els efectes que suposa i suposarà la lluita contra la pandèmia del covid-19, necessitem seguir articulant propostes i accions col·lectives, així com generar noves fórmules que ens enforteixin i ens facin més resilients. Com ja apuntàvem en l’informe Sembrem Transformació, hi ha una potencial aliança estratègica entre l’economia solidària i el moviment agroecològic per tal de consolidar un model que recuperi la sobirania alimentària i la de tots els drets bàsics i fonamentals que el capitalisme ens vol prendre. Durant aquests dies de crisi, aquesta aliança es materialitza en aquestes articulacions i propostes de suport mutu i de solidaritat. Per això, Com a XES, juntament amb la nostra base social dels territoris rurals, hem elaborat un manifesta de suport a les protestes de la pagesia que avui, enmig de la crisi del Covid-19, es tornen encara més urgents i imprescindibles.

Entre totes, tot.

—