Compartirem aquest sopar tertúlia amb Pablo Caballero, de la Federación Uruguaya de Cooperativas de Vivienda por Ayuda Mútua i Henrik Gutzon Larsen, d’ANDEL, Dinamarca. La idea és compartir un espai amb ells i poder conèixer de prop les seves experiències. Ells seran a Barcelona aquests dies, convidats per La Borda, cooperativa d’habitatge en cessió d’ús que s’està gestant a Barcelona.

I és que, existeix un model d’habitatge que trenqui el model individualista o en nuclis familiars, tan pel que fa a la convivència com a la propietat?

Com explica el Jordi Garcia, al post Cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús¹: ‘Les cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús van néixer a principis de segle XX; actualment la seva forma més estesa és el model Andel, que atorga la propietat dels immobles a la cooperativa d’habitatge, la qual cedeix aquests en usdefruit a les persones sòcies a canvi d’un lloguer. El dret d’ús de l’habitatge pot ser indefinit, transmès i heretat. El primer andel es crea a Dinamarca el 1911; avui a Copenhaguen una de cada tres persones viu en un dels 180.000 habitatges andel existents i el model s’ha estès a tots els països escandinaus’. Precisament dilluns podrem aprofundir en l’experiència de tots aquests anys del model Andel de Dinamarca.

Una altra de les experiències que també coneixerem el dilluns, és la Federación Uruguayana de Cooperativas de Vivienda por Ayuda Mutua (FUCVAM), que com explica Jordi Garcia en el post abans mencionat ‘agrupa 400 cooperatives d’habitatge que donen sostre a unes 25.000 persones. La lluita de les famílies treballadores per un habitatge digne i pels serveis socials es va iniciar a la dècada de 1960. Les cooperatives d’habitatge uruguaianes estan formades per un mínim de 10 persones sòcies i un màxim de 200 i atorguen als usuaris el dret d’ús de l’habitatge. El sistema d’ajuda mútua que regula aquestes societats cooperatives garanteix l’aportació de mà d’obra per part dels socis mentre es construeixen els habitatges. Els futurs pobladors destinen 80 hores mensuals de treball solidari fent tota mena de feines i construeixen els edificis amb les seves mans. Això genera molt sentit de comunitat, redueix prop del 30% dels costos de construcció i elimina els costos d’intermediació. Per la seva banda, les cooperatives administren la propietat col·lectiva per mitjà de l’autogestió i garanteixen als creditors que el capital prestat es destinarà exclusivament a la construcció d’habitatges’.

El model de cessió d’ús arriba a Catalunya l’any 2004 introduït per Sostre Cívic, que promou l’accés a l’habitatge a través del model de cooperativa de cessió d’ús. Amb aquest model, la propietat dels habitatges està en mans d’una cooperativa les sòcies de la qual són les usuàries dels habitatges, que gaudeixen del seu ús indefinit. A Pam a Pam hi podeu trobar Cal Cases, la primera cooperativa d’habitatge en cessió d’ús de Catalunya, que va néixer el 2007 i que dóna habitatge a una trentena de persones a Santa Maria d’Oló (Moianès). A dia d’avui, però, sabem que ja en funcionen unes quantes més i que n’hi ha altres que s’estan gestant. Tan de bo que amb aquesta xerrada contribuïm a extendre aquest model d’accés a l’habitatge.

1. http://blocs.nova.cat/adeucapitalisme/2012/04/28/4-cooperatives-dhabitatge-en-regim-de-cessio-dus/