Que arribi l´agost,
feixuc i mandrós,
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.

(Agost, del disc Agost d’Els Pets, 2004)

Sí, ja arriba l’agost, i algunes feu vacances i/o escapadetes perquè la «bossa no sona prou». I, possiblement heu d’improvisar què fer a darrera hora. Doncs fàcil, no? Enguany, per primera vegada, les solucions i les respostes les tenim al mapa col·laboratiu Pam a Pam!

Sí, pam a pam, i amb «la bellesa del temps que passa a poc a poc» podem gaudir, explorar, conèixer i estimar molts llocs de Catalunya. I, allò darrer, però possiblement allò més important, podem fer-ho mitjançant l’economia social, solidària i cooperativa. A continuació us proposo una ruta per, només, 6 iniciatives de les 229 «pujades» a data 27 de juliol quan escric això, deixant un trosset de lletra de la cançó d’Els Pets a cadascuna. I així al preludi us cito, quelcom d’allò més important: convidant-vos que, aneu on aneu, feu, tingueu, busqueu i/o trobeu «aquell petó que tindrà gust a sal de mar i a nit plena d´estrelles».

Comencem pel «centre de Catalunya». A tocar del Vallès, però ja a la vessant del Bages de Sant Llorenç del Munt, trobareu l’encantador poble, «empedrat» de Mura. Ple de pujades i baixades, rodejat de bosc, amb la riera d’aigua fresca a tocar, us esperen a l’alberg cooperatiu Els Caus de Mura. Us hi podeu allotjar, amb el tipus de pensió que acordeu amb el Ferran i el Ton… Ara a «l´agost, vital i enganxós» no us perdeu l’oportunitat de la piscineta, reparadora després d’haver trescat pel poble i entorn natural. I demaneu-li al Ferran, de part del que això escriu, que us deixi tastar el vermut!

Enfilant cap al nord-est de Catalunya, a la Garrotxa trobareu dues propostes Pam a Pam: a la Vall d’en Bas, enfileu l’antiga carretera de Bracons i busqueu el poble disseminat i encantador de Joanetes, a la falda del Puigsacalm. Allà, al Mas Gurt, trobareu el projecte Arriant. No us hi podreu allotjar i participar ara de forma improvisada (ai les d’urgència de final de juliol!), però coneixereu un projecte del món del lleure per proposar a l’escola, esplai, associació de veïnes o grup activista on participeu. Visiteu el nucli de Joanetes «on d´amagat l´espera, darrere de l’església» romànica de Sant Romà, racons frescos i bonics plens d’històries remences i antiborbòniques.

Tornant a la ruta, l’altra destinació Pam a Pam de la Garrotxa la trobareu a Olot. Amb altres 4 iniciatives Pam a Pam (Ecoxarxa Garrotxa, Roba Amiga, Fleca La Llavor i Criatures), a la capital de la Garrotxa podreu agafar forces a La Cooperativa La Granja del Cacau. Allà trobareu esmorzar, dinar, berenar o sopar d’una alta gamma de productes frescos, de proximitat (km 0), artesans, ecològics i de comerç just. La càrrega energètica (Cacau Pastisseria) necessària, sigui abans, durant o després d’haver visitat tots els volcans, la Fageda d’en Jordà, els Museus dels Volcans, dels Sants o el de la Garrotxa. Per cert, en aquest, hi trobareu el cèlebre quadre La càrrega, de Ramon Casas. Entre la Granja del Cacau i aquest quadre sortireu de la Garrotxa «recarregades» per la ruta i per continuar fent les revoltes que ja fem i les que viurem, però ben properes, oi Ivan Miró?. I, si s’escau, amb el cacau potser es «pensa que mai tindrà millor moment per anar buscar la parelleta».

La ruta #pamApam continua deixant la Garrotxa: sigui seguint el riu Brugent, o per on més us plagui (Via verda Olot-Girona) encamineu-vos primer cap al Baix Montseny, a Massanes, a l’actual comarca de La Selva. Allà, al barri Marquès, podreu conèixer l’espai Can Comatei, que cerca acollir i proposar diferents activitats i projectes de vida alternativa. Des de tallers d’horta ecològica i cosmètica natural fins a la cessió d’espais per a fer activitats. Tot un espai que ens farà recuperar, de nou, «la bellesa del temps que passa poc a poc».

Tot baixant per la plana prelitoral catalana (la Via Augusta romana, encaixada entre les serres del Montnegre-Corredor i el majestuós Montseny) arribarem al centre del Vallès Oriental. No podrem agafar l’enyorat tren calderí, però si valdrà molt la pena visitar Caldes de Montbui. Perquè més enllà de les termes romanes i les actuals, ens espera el Cafè del Centre. Hi podrem fer els àpats que més ens plagui, amb productes de la terra, de temporada i de qualitat, cervesa artesana i tot apte a les diferents categories de butxaca. Però sobretot, l’Arnau ens explicarà perquè són un lloc de referència: des de sempre per formar part de l’Ateneu democràtic i progressista de Caldes- per tant esdevenint un espai social i cultural- ara, a més a més, per ser un dels nodes promotors de la xarxa de restauració cooperativa dels PPCC. Abans de marxar veurem com «des del cafè el senyor Francesc, mira la gent com tomba, fent el tallat on fa tants anys, té un reservat a l´ombra.».

Ja toca platgeta no? La Via Augusta, versió rodada (2 o 4) o ferroviària, ens permetrà arribar a allà on desemboca el Lubricatus: El Prat de Llobregat. Allà, a la platja a #ElXiringo ens trobarem l’Òscar i les persones del multiprojecte Gats. A més de fer allò que es fa a la platja («mentre al costat la dona, va desant rasclets i pales, i mirant com la nena, rebossada d´arena» excuses per la lletra patriarcal…) escoltarem els projectes de Gats: com es pot transformar socialment, des d’allò comú i allò públic) un barri (empobrit i marginat pel sistema), i ser capaç des d’allà d’aportar a projectes col·lectius i comuns (Eticom Som Connexió) i posar a l’agenda (dies 16, 17 i 18 d’octubre) la Festa de l’Economia Soldària, l’Esperanzah!.

«Descamisat Sisquet fa tard,diu adéu a la colla. L´han vacunat contra l´asfalt en un poblet de costa» Per tant, podríem continuar, sobretot, vers el sud (Garraf, Baix Penedès i Gaià, els camps, les Terres de l’Ebre,…) . I després Ponent, els Pirineus, entrar al bell mig de la metròpoli, seguir pel Maresme, el Vallès Occidental, Anoia tornant al centre de Catalunya… Però tenim més dies que llonganisses no? No cal fer-ho tot a l’agost, que cada any tenim 365 dies i el proper, 2016, 366!!!

Se m’ha acabat la cançó d’Els Pets, però no l’Agost, i com que heu arribat al final de l’article, i per tal que l’escolteu quan feu la ruta, aquí us deixo una gran cançó, d’un dels grans de la cançó protesta mundial( Woody Guthrie) adaptada per la que serà molt gran Joana Serrat: Aquesta terra que podeu escoltar aquí.

Aquesta terra és la meva terra
de la Cerdanya fins al Delta
Des dels vinyars a la mar crespada
Aquesta terra es va fer per a tu i per a mi

I per compartir aquesta terra, col·labora amb nosaltres, divulgant el mapa Pam a Pam, difonent-lo, entrevistant i posant al mapa iniciatives. T’hi esperem, a l’agost i tot l’any!

Xavier Rubio ( PAM a PAM Bages)