Les xinxetes som les voluntàries del projecte que recollim les propostes dels usuaris i anem a conèixer-les. Per decidir si poden aparèixer a Pam a Pam, hem elaborat un qüestionari de 15 criteris dels quals, cada iniciativa, n’ha de complir com a mínim 8. Darrere d’aquesta explicació rudimentària s’amaguen, a vegades, autèntiques experiències de descoberta… Llegir més
Les xinxetes som les voluntàries del projecte que recollim les propostes dels usuaris i anem a conèixer-les. Per decidir si poden aparèixer a Pam a Pam, hem elaborat un qüestionari de 15 criteris dels quals, cada iniciativa, n’ha de complir com a mínim 8. Darrere d’aquesta explicació rudimentària s’amaguen, a vegades, autèntiques experiències de descoberta i aprenentatge.
Aquest va ser el cas la setmana passada quan em vaig presentar al Lokal amb la intenció de fer l’entrevista a l’Iñaki perquè l’associació formés part del mapa. El que hauria d’haver estat una entrevista breu es va acabar convertint en un debat de més de dues hores, durant les quals, a més, van passar moltíssimes coses que ajuden a entendre què i com és El Lokal.
Vaig entrar-hi pensant que era una llibreria llibertària i em vaig trobar que això és només una de les seves múltiples facetes. I no només perquè a part de llibres de pensament crític també venguin música, roba i cafè de Chiapas, sinó perquè és molt més que un comerç. Només el temps que ens vam prendre ja defineix molt bé les dinàmiques. No hi havia pressa, ningú estava allà per enllestir una feina. Davant del ritme frenètic de la ciutat, un espai de lluita on debatre amb calma (si bé és cert que quan vaig arribar estaven tots ben estressats per arribar a temps a muntar la paradeta del concert de La Directa).
L’espai és autogestionat per diversos grups de persones i és, a la vegada, el centre neuràlgic de molts altres col·lectius del barri (a vegades em dóna la sensació que aquests espais no existeixen fora de Sants i Gràcia, és una alegria trobar-los tan a prop de casa…). Tant és així que, en aquests 28 anys d’existència, han anat adquirint tot de material que presten o deixen a qui necessiti organitzar qualsevol esdeveniment al barri. Mentre érem allà va passar molta gent per la botiga. La majoria no hi volien consumir res; buscaven referències, preguntaven pel concert d’aquell vespre, demanaven indicacions… L’Iñaki els rebia a tots amb un somriure i els ajudava en tot el que podia. “La gent nota aquesta amabilitat i això és important”, reivindicava. Quan marxaven, però, cada pregunta del qüestionari es convertia en un debat sobre els matisos, necessitats i complicacions de cada reivindicació de l’economia social i solidària.
L’economia no es pot reduir només a la compra-venda, l’ESS ha de contemplar els teixits socials que vertebren els barris, pobles i ciutats. Associacions com el Lokal converteixen les ciutats en llocs més humans. Més vivibles. Hem d’omplir els carrers i les places de comerços amables oberts al veïnat amb voluntat constructora que fomentin el pensament crític. Només així podem fer que la vida a les ciutats valgui l’alegria de viure-la.